dijous, 21 de setembre del 2017

el quebec i les pensions

Si Catalunya finalment s’independitzés, ¿els jubilats catalans podrien cobrar les pensions? Aquesta ha sigut una de les preguntes més freqüents que tant els partidaris d’una nova República Catalana com els contraris han intentat contestar. Uns, per donar tranquil·litat als catalans assegurant que no hi hauria cap problema per cobrar aquesta prestació. Els altres, per advertir que una República Catalana seria incapaç de pagar-les. El ball de xifres és considerable i la interpretació que en fan tant des del govern espanyol com des de la Generalitat és diferent. Tot i que el PP ha advertit reiteradament que una Catalunya independent no podria pagar bona part de les pensions als jubilats catalans, dilluns la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va anar un pas més enllà i va assegurar que una independència de Catalunya faria trontollar la totalitat del sistema de pensions a l’Estat. Això sí, la part més perjudicada continuaria sent Catalunya i, en concret, Barcelona, segons va assegurar Báñez. La pregunta continua sent, doncs, fins a quin punt el sistema de pensions seria viable en una Catalunya independent. ¿Tots els jubilats rebrien la prestació tal com ara?
EL NOU ESTAT LES GARANTIRÀ
La setmana passada, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va presentar un estudi en què posava sobre la taula una sèrie de xifres per demostrar que la Seguretat Social d’una Catalunya independent seria totalment viable i que, fins i tot, seria “més sostenible”. En l’informe s’assegura que el sistema de pensions contributives català seria perfectament viable a partir de la primavera del 2018, quan tindria superàvit.
Tot i que la Generalitat admet que, com a l’estat espanyol, el principal repte que caldria superar és l’envelliment de la població, també assenyala que alguns indicadors econòmics són millors a Catalunya que al conjunt de l’Estat. La directora d’anàlisi econòmica del departament d’Economia, Natàlia Mas, explica que, “estructuralment, la fotografia és més estable a Catalunya”. Segons dades de la Generalitat, al territori català la taxa d’ocupació és del 70,1%, enfront del 63,9% de la mitjana espanyola -i la contractació indefinida és més gran-, i la cotització mitjana dels contribuents catalans és de 6.365 euros per afiliat, un 7,7% més que la mitjana espanyola.
La Generalitat admet que el sistema de la Seguretat Social a Catalunya és deficitari, però explica que ho és menys que al conjunt de l’Estat: a Catalunya el dèficit equival a un 0,6% del PIB, mentre que a l’Estat és d’un 1,6%. Un dèficit que l’economista Albert Carreras afirma que s’acaba cobrint amb impostos.
Els que defensen la viabilitat de les pensions en una República Catalana posen com a argument principal que els treballadors catalans passarien a cotitzar a la Seguretat Social catalana, cosa que garantiria el pagament d’aquesta prestació. En tot cas, en el període de transitorietat, la Generalitat defensa que els que han cotitzat a l’Estat haurien de “cobrar de l’Estat”. Així ho va explicar Bassa la setmana passada, i el secretari d’Economia, Pere Aragonès, va afegir que després s’hauria de negociar el repartiment d’actius i passius. En “qualsevol dels escenaris”, però, Natàlia Mas explica que les pensions estarien “100% garantides” perquè és un dret emparat pel “dret internacional”.
ALGUNS NO COBRARAN
Un dels temes que han fet servir més vegades els contraris a la independència per argumentar que un estat català seria inviable ha sigut que el trencament amb Espanya suposaria també que els jubilats deixarien de cobrar la pensió. Un discurs que el PP, fins i tot, va fer servir per iniciar una campanya per donar arguments econòmics contra la secessió. Els populars asseguren que un 30% dels jubilats catalans no cobrarien la seva pensió en una República Catalana i el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol, va donar xifres del ministeri d’Ocupació per justificar-ho: el 2016, els catalans van aportar 16.668 milions d’euros per pagar pensions, mentre que la despesa per pagar-les va ser de 23.140 milions, cosa que, segons els populars, indica que es deixarien de cobrar 6.000 milions d’euros. La campanya pel no a la independència del PP estava il·lustrada per la imatge de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, sota el títol “Ells no necessiten pensió, per això juguen amb la teva”. Amb aquest lema i les citades xifres a la mà, el PP va començar una campanya a peu de carrer perquè, tal com va dir Albiol, calia explicar “la veritat” als jubilats “cara a cara”.
Dilluns va insistir-hi la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, que va tornar a negar que el territori català pugui pagar les pensions sense l’Estat. Aquesta vegada, però, va admetre que una sortida de Catalunya d’Espanya faria trontollar tot el sistema de pensions estatal. “El trencament de la caixa única de la Seguretat Social és el risc més gran que pot tenir la Seguretat Social a Catalunya i a la resta d’Espanya”, va afirmar. Perjudicaria tot l’Estat, però la que ho patiria més seria Barcelona, segons la ministra. Báñez va explicar que Catalunya té un dèficit de 4.700 milions d’euros en el sistema de pensions, dels quals 1.400 són només de la província de Barcelona, i que és la “solidaritat del conjunt de l’Estat” qui fa front a aquest dèficit. Una xifra que suposa, va dir, un 25% del dèficit de tota la Seguretat Social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada