al poble catala (1895)

La Unió Catalanista deixaria de complir l’alta missió que li han confiat les corporacions i individus que defensen lo que son nom indica si, en aquests moments en què es viu lo mal dels darrers desastres, no dirigís la seva veu franca i lleial al poble català. [...] Avui que tots los homes honrats de la nostra terra giren los ulls cap a les solucions catalanistes, que més o menys íntegrament reclamen tots los catalans, nostra convicció ferma i honrada ens obliga a repetir al poble català que el remei dels mals que a tots nos afligeixen lo trobarà tan sols en la realització del programa catalanista. Si avui, com sempre i tal com declaràrem en lo Manifest del 16 de març de l’any passat, en lo que d’una manera tan precisa s’hi condensen les Bases de la Constitució catalana acordades en l’Assemblea de Manresa, [...] “entenem que correspon al poder regional lo règim intern de Catalunya, i que ha de constituir-se aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa legislació i segons ses necessitat i son modo de ser. En conseqüència, volem la llengua catalana amb caràcter oficial i que sien catalans tots los que a Catalunya desempenyen càrrecs públics; volem Corts catalanes, no sols per a estatuir nostre dret i lleis civils, sinó tot quant se refereixi a l’organització interior de nostra terra; volem ser àrbitres de nostra administració, fixant amb entera llibertat les contribucions i impostos, i volem, en fi, la facultat de poder contribuir a la formació de l’exèrcit espanyol per medi de voluntaris o diners, suprimint en absolut quintes i lleves en massa i establint que la reserva regional forçosa presti servei tan sols dintre de Catalunya”. [...] Com que els polítics espanyols, interessats en conservar la seva dominació i explotació, tenen la trista habilitat de falsificar totes les reformes i desacreditar així totes les solucions salvadores, ja per endavant declarem que no acceptarem com a regionalista cap mistificació, cap reforma que, batejada amb noms i aparences de tal, ja pel seu aïllament, ja pel modo d’ésser desenrotllada, mantingui el govern dels partits o dels cacics, cap reforma que no tregui la direcció de les institucions de la nostra terra de les mans de la casta dominant, per a portar-la no a la d’una casta més o menys recta i il·lustrada, però casta a la fi, sinó al país tot sencer en la seva complexitat de pensament i interessos. [...