Milers de persones han desafiat aquest diumenge les autoritats russes en secundar les anomenades marxes de les ires de les mares, manifestacions no autoritzades per protestar contra la repressió i criminalització de la dissidència al Kremlin. L’ajuntament de Moscou no havia donat permís a la convocatòria així que els organitzadors han hagut de demanar als assistents que deixessin les pancartes a casa i no fessin ocupació de carreteres per evitar, precisament, l’actuació policial.
“La nostra ràbia no està sotmesa a cap autorització”, escrivia fa uns dies al seu Facebook Varvara Gryaznova, una de les convocants que il·lustra com poc a poc els russos s’alcen en contra d’una legislació que cada vegada més retalla els seus drets d’expressar-se i castiga la crítica, ja no només política.
Ещё раз спасибо всем, кто пришёл на Марш материнского гнева. Смотрите, как прошёл Марш в Москве на «Московском активисте» facebook.com/activist.msk/v… #маршгнева #маршматерей #москва #шествие
25 persones estan parlant sobre això
Les marxes de les mares són una de les maneres en què els crítics a Vladímir Putin han trobat per denunciar l’obertura de casos penals contra les activistes Anastasia Xevtxenko i Liya Miluixkina. Totes dues dones són membres de l’ONG Rússia Oberta, fundada per l’exmagnat del petroli Mikhaïl Khodorkovski, actualment a l’exili i un dels més acèrrims adversaris del president rus Putin.
L’entitat és una de les 11 declarades “indesitjables” per les autoritats russes basant-se en una llei que des del 2015 persegueix les organitzacions estrangeres, a les que s’acusen de promoure i incentivar la inestabilitat a Rússia. La norma, però, ha acabat per ampliar el seu radi d’acció contra entitats locals que tenen suport financer de l’exterior.
De fet, Xevtxenko és la primera persona a qui se li obre un cas penal i no administratiu per “la participació reiterada en les activitats d’una organització indesitjable”. L’activista es troba en arrest domiciliari a l’espera que comenci el seu judici oral, en què s’enfrontarà a una acusació associada a una pena que pot arribar fins als sis anys de presó. El 31 de gener, les autoritats no li van permetre sortir de casa seva per anar a visitar la seva filla de 17 anys que feia dies que estava ingressada i va acabar morint. “Avui, la persecució de dones, de mares que volen un futur millor i una millor organització de l’estat i de la societat, s’ha convertit en una cosa habitual”, assenyalava la convocatòria de la marxa publicada a les xarxes socials.
Una de les organitzadores de la manifestació, la periodista i politòloga Marina Litvinovitx, s'ha mostrat satisfeta de la resposta a la convocatòria i que va valorar especialment que marxa acabés sense incidents. “Les autoritats busquen amb aquestes persecucions judicials acabar amb tot indici d’activitat política”, ha declarat Litvinovitx, exconsellera de Khodorkovski.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada