el congres de lucerna

Tot i les orientacions accentuadament internacionalistes i radicals que s’han manifestat al recent Congrés Socialista Internacional de Lucerna, els principis del nacionalisme, és a dir, de la llibertat nacional, han estat allí reconeguts repetidament, així en les fórmules teòriques com en les mocions sobre problemes concrets. Pel que fa a les fórmules teòriques, cal remarcar el fet, ple de significació, d’haver-se inclòs en els nous estatuts de la Internacional socialista l’afirmació del dret dels pobles oprimits a la llibertat. D’altra banda, la proposició presentada per Pierre Renaudel al Congrés, en nom de la comissió d’afers polítics, demana que sigui reconeguda la independència de tots els pobles que la vulguin i que aquests pobles, alliberats, entrin a formar part de la Societat de les Nacions. El més fervent nacionalista no podria anar més enllà, quant a declaracions teòriques, que els socialistes reunits a Lucerna. I l’única cosa deplorable és que l’actitud dels socialistes i obreristes, davant certs problemes de nacionalisme viu i real, no correspongui sempre, i plenament, als principis que en aquest punt ha formulat cent vegades la Internacional i que acaba de ratificar a Lucerna. Relativament als problemes concrets avui plantejats, el Congrés de Lucerna s’ha declarat partidari de la plena independència de les nacionalitats de l’ex-imperi rus i ha protestat de l’ocupació per Grècia de la regió d’Esmirna, on els turcs estan en majoria. L’acord sobre les nacionalitats de l’ex-imperi rus ve a oposar-se a la tesi de l’almirall Koltchak, qui es nega a reconèixer la independència d’aquestes nacionalitats, llevat de Polònia, i vol que sigui la futura Constituent russa la qui decideixi llur sort.