El Mohammad confessa que les setmanes prèvies al seu casament van ser un infern. "Ho vaig passar fatal, però crec que ella encara ho va passar pitjor", admet, referint-se a la seva actual dona. Cap dels dos s'havien vist abans del casament, ni havien parlat, ni tan sols s'havien intercanviat una fotografia. Res. Va ser el que es diu un casament totalment a cegues. Els seus pares es van encarregar d'organitzar-ho tot i ells van arribar al lloc de la cerimònia sense saber quina cara feia la persona amb la qual estaven a punt de contraure matrimoni.
"Per sort, quan la vaig veure, em va semblar guapa", comenta el Mohammad. Amb tot, assegura que desitjaria no haver-se casat d'aquesta manera, ni que cap dels seus germans passessin per aquesta mateixa experiència. "L'únic que em tranquil·litza és que això no només m'ha passat a mi. Passa a molts joves a l'Afganistan", diu.
El Mohammad és un jove afganès de 28 anys, amb estudis, parla perfectament anglès i treballa en una ONG internacional a la capital, Kabul. Fins i tot havia començat a flirtejar amb una noia, i ja s'hi veia casat. Fins que un dia el seu pare el va trucar per telèfon des de la província de Farah, al sud de l'Afganistan, d'on la família és originària, i li va dir: "He trobat una dona per a tu". "Vaig pensar que feia broma", recorda el Mohammad. Però el seu pare no feia broma, sinó que parlava molt seriosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada