L'avi no va mai al teatre. Peró aquest cop, ens toquen unes entrades del papa Noel. I m'agrada tant que intentaré explicar la amb la forma mes propera que tinc, la critica, aquesta vegada bona,Jordi Galceran ha adaptat perfectament l'obra de Matthieu Delaporte i Alexande de la Patellieree, amb un sol atreviment. Posar una taula que es trenqui al bell mig de la sala, modesta dels cunyats dels Orteu. A El nom, no hi han dubtes ni angoixes, nomes plantejaments divertits, sorpresa i dubtes sobre qui nom han de posar al nen encara fetus. D'aquesta problemàtica universal, encara es passa a una mes inquietant, familiar que no revelaré, però que te com a centre el Claudi un magnific altre cop Lluis Villanueva. Diàlegs fluids, que ocupen a tothom i que es resolen amb la soltura de la direcció impagable de Joel Joan, el gran Orteu. Obra original que ambdós autors han defensat amb encert treien dels interprets el millors de cadascú, sigui Xavi Mira, Sandra Monclus i Mireia PiFerrer. Comèdia galopant de quasi dues hores, on les parelles parlen per torns i parlant clar per una nit. Decorats senzills que reprodueixen el que diuen els personatges obvia tota mena de efectes especials, menys un al final que es mes un ullet que altre cosa.Obra naturalista al voltant d'un sopar fred, de buffet, que com la trama entra i surt de la cuina. Sense respir, ens aboquen tot de coses aparentment disperses, algunes falses per acabar lligant ho tot.De fet el nom li escau per qualsevol dels seus paratges. Comèdia de cinc on tothom diu la seva, on tothom te un nom i si encara no el te amb obres com aquesta se'l farà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada