joan vinyoli

I ha començat un any nou. Aquest diuen que serà a mes d'altres coses l'any Vinyoli. El vaig descobrir força d'hora i ara m'hi lliguen dues coses diferents d'altres poetes que admiro. L'una El llibre d'amic que em va regalar l'Oriol amb una dedicatòria que es vigent fins avui mateix, aquests dies que hem dit de veuren's amb mes serenor. L'altre la font d'inspiracio per enviar centenars de missatge a la Rosa quan va estar a la Indià. Un poeta que torturat, lluitant per la seva llegua, però joios i veritable fa que estimem la seva poesia com Vent d'aram. Al poema Primer d'any parla de trobar una persona per fer "alguna cosa junts" i ell que brama per "la antiga força de la ma de l'home", també parla d'Inventarem un núvol, de foc? desviarem un riu?, abaixarem muntanyes?, aturarem el mar?". A Domini màgic, penúltim llibre el 84 deia que la vida era com el billar.on la Bola roda empesa per el tac sinistre!" I el poeta vell sent com Inactiu, el vori es fa de cera, que fondrà, ala capdavall la ma de foc". Admirat per Espriu de qui acabem el centenari i amb 'amistad de personalitats de la cultura ara es Jordi Llavina el comissari que el seu nom ressoni per places i mercats, al escola i a la biblioteca, als carrers, als bars. Mes llibres d'ell, Realitats, Autoretrat amb fang i robins on ens parla de murs informes de runes, clavegueres d'aigues residuals, però també de dia blau, de corba d'onada o roca ensesa per el crit del sol. La seva definició es "I cremo tot en cant".