codi de conducta

Els Reis d’Orient s’han fet un fart de visitar aquests dies les seus de les diferents conselleries de la Generalitat. Disfressats com si fossin repartidors i transportistes, Ses Majestats han anat departament per departament deixant regals per al president, els consellers i els alts càrrecs i el personal directiu del Govern. Els regals provenien d’entitats, d’altres administracions, d’associacions o d’empreses privades que han volgut tenir un detallet amb els encarregats d’aprovar les lleis: un llibre d’Andorra, dues ampolles de vi acompanyades d’una capsa de dàtils del cònsol d’Algèria, un lot de productes Danone... Aquesta pràctica guanya intensitat cada Nadal però es produeix durant tot l’any i des de fa molt de temps. La novetat és que, des d’aquesta tardor, qualsevol regal - ja sigui en forma de viatge, de botifarra o de carquinyoli- queda registrat.

Tota aquesta informació es pot consultar des del Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya. En aquesta web hi apareixen tots els regals que s’han fet als alts càrrecs o al personal directiu; qui els ha fet i, sobretot, on han anat a parar, ja que tenen prohibit quedar-se’ls. L’objectiu d’aquesta llei no és tant satisfer la tafaneria dels més curiosos com “ser molt restrictius amb qualsevol comportament que es pugui considerar un intent d’influir”, explica Jordi Foz, secretari de Transparència, de Govern Obert i de Contractació. I és que, sovint, els regals no són desinteressats sinó que volen ser moneda de canvi per a futures decisions. “Cal distingir quins regals són de protocol i quins són de contractistes o empreses que es relacionen amb l’administració”, explica Foz. En aquest sentit, es considera que els regals de les empreses privades poden generar “conflictes d’interessos”, de manera que “es recomana retornar-los”, explica Foz.

Evitar “fer un lleig”

Els que es reben d’altres administracions, com les anxoves que va enviar l’Ajuntament de l’Escala el passat 20 de desembre al president Carles Puigdemont, es consideren “legítims i protocol·laris” i es poden acceptar. No quedar-se’ls seria “fer un lleig”, diu Foz. Això sí, el Codi de Conducta entén que els presents van dirigits al càrrec i no a la persona, de manera que, encara que vinguin d’un ajuntament i es puguin acceptar, no són per a ús (o consum) propi. El Codi no diu què se n’ha de fer i cada departament ha anat buscant solucions. Els llibres més afortunats s’acostumen a arxivar al despatx. Els altres van a la biblioteca que té cada departament o directament a un magatzem. Les figures o els objectes de decoració passen uns dies en algun prestatge del departament per després anar cap al magatzem. Els aliments són, segons el secretari de transparència, un dels temes que generen més controvèrsia. Molts dels aliments que s’envien a les conselleries o que els alcaldes entreguen als consellers en les seves visites acaben en mans d’entitats socials com el Banc d’Aliments. Però sovint és menjar que caduca o n’hi ha poca quantitat. En aquests casos, s’acostuma a repartir entre els treballadors: “Una vegada va arribar una caixa de mandarines i es va deixar a la recepció del departament perquè tothom en pogués agafar”, recorda una treballadora del departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, que també assegura que “cada cop es reben menys obsequis”.

Durant els primers mesos de funcionament, el Codi ha provocat uns quants dubtes entre els alts càrrecs. Les preguntes es destinen al Comitè Assessor d’Ètica Pública, que intenta resoldre tots els dubtes. Les respostes també estan penjades a la web perquè la resta de dirigents les puguin consultar o perquè les vegin els ciutadans.

A Barcelona es poden acceptar obsequis de fins a 50 euros

L’Ajuntament de Barcelona també té un Codi de Conducta que regula, més enllà del que digui la llei, quines limitacions tenen els alts càrrecs a l’hora d’acceptar regals de les persones amb qui es relacionen. A la capital catalana també es considera que hi ha obsequis que es fan per a “usos habituals, socials o de cortesia”. Aquests es poden acceptar. Per contra, si aquests regals superen els cinquanta euros de valor (individualment o agrupats) “s’han de retornar” i, si no és possible, “s’han d’entregar a l’òrgan competent perquè siguin incorporats al patrimoni de la corporació”.

El Codi de la capital catalana també anima els alts càrrecs a denunciar si consideren que se’ls estan fent “oferiments irregulars”. En aquest cas, recomana “buscar testimonis quan sigui possible”, preparar “com més aviat millor un informe de la temptativa” i informar-ne l’òrgan executiu. També recomana “evitar contactes llargs, tot i que esbrinar el motiu de l’oferiment pot ser útil com a prova”. Aquestes restriccions, com en el cas de la Generalitat, també s’han aprovat durant l’actual mandat.