ELS COMUNS

El 2017 ha de ser, segons el Govern i els sectors independentistes, l’any del referèndum per la independència, previst per a la segona quinzena de setembre. Però aconseguir que el sí sigui majoritari no serà fàcil. En les eleccions del 27-S, les dues forces independentistes, Junts pel Sí i la CUP, van rebre el 48% dels vots. Per superar la barrera del 50% dels suports i decantar la balança a favor del sí, l’independentisme s’ha fixat com a objectiu atreure una bossa clau de votants: aquells que en les eleccions del 27-S -però també en les generals- han optat per forces que no són independentistes però que tenen dubtes sobre què han de fer davant d’un referèndum. Són els votants del PSC i, sobretot, els del sector dels comuns. Una de les iniciatives que buscarà captar aquests votants perquè apostin pel sí al referèndum és la que va presentar ahir l’ANC. Amb el lema “Fem futur”, l’entitat engegarà a partir del 15 de gener una campanya amb el mateix nom per donar arguments a favor de la independència a indecisos, centrant-se sobretot en aquelles zones del territori tradicionalment menys sobiranistes.

“Les energies se centren ara a guanyar el referèndum”, va expressar ahir el president de l’ANC, Jordi Sànchez. Les campanyes per reivindicar el dret a decidir ja han quedat enrere i ara tots els esforços es destinen a “fer i guanyar” la votació definitiva. Per això han decidit posar en marxa una campanya prèvia a la del sí amb l’objectiu d’“informar” la població i desmuntar els arguments “de la por” del govern espanyol del PP. Els destinataris de Fem futur són “els demòcrates del país” que encara no han decidit el seu vot en el referèndum.

A qui es refereixen? En les eleccions del 27-S del 2015, Catalunya Sí que es Pot va obtenir un 8,94% dels vots, mentre que el 26 de juny passat En Comú Podem va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya amb un 24,5% dels suports. Ara bé, ¿quin seria el pes real d’aquests vots en un referèndum? L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) el situa en un 12,2% del total de votants, una xifra similar al 12,9% que va apuntar l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en el seu baròmetre anual publicat l’octubre passat. Entre ells, al voltant d’un 30% ja són partidaris de la independència. Per tant, els esforços de l’ANC se centraran en el 50%-60% que se situen en el no i, sobretot, en el 5%-10% que encara no saben quina opció triar.

Pel que fa al PSC, la bossa d’indecisos, segons el CEO, és molt més petita: només un 3% de votants que han optat pels socialistes dubten sobre què han de fer en un referèndum. Un 89% votarien que no i un 8% que sí. Per apropar totes aquestes persones cap a l’independentisme ha sigut clau detectar on viuen i quines són les seves preocupacions.

L’àrea metropolitana, clau

Així, l’ANC centrarà esforços en els catalans residents a l’exterior i, sobretot, en aquelles zones del país on no hi ha una clara majoria independentista, com el Barcelonès, el Vallès Occidental i l’Oriental, el Baix Llobregat, el Garraf i el Tarragonès. “A Vic ho tenim guanyat”, va argumentar Sànchez, per explicar que seria ineficient destinar els mateixos recursos a territoris on el suport a la independència ja supera el 80%. Per això es crearà la figura del “supervoluntari”, que es desplaçarà des de les comarques més independentistes a aquestes zones “prioritàries”, on la victòria no està garantida.

Com s’intentaran convèncer aquests indecisos? La idea és fer-ho a través d’una “pluja permanent de raons”, és a dir, d’arguments “racionals” que vagin “més enllà dels sentiments”, segons va apuntar Jordi Sànchez. La via que ha escollit l’ANC és abordar diferents temes en què l’independentisme considera que Catalunya pot fer un salt important si és un estat propi. Per exemple, l’estat del benestar, la regeneració democràtica o les infraestructures, que és el tema que obrirà la campanya el dia 15 a Sant Feliu de Llobregat.

La campanya de l’ANC, però, no és ni de bon tros l’única a favor del sí al referèndum ni tampoc la primera que situa els votants dels comuns com el principal actor al qual convèncer. Des de la CUP fins a Demòcrates, són diverses les organitzacions que ja han engegat la maquinària de cara a la votació. Els interpel·lats, però, es resisteixen. Deu dies després del Pacte Nacional pel Referèndum, en què els partits independentistes i els comuns van mostrar unitat al voltant d’una votació acordada amb l’Estat, el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, va reclamar avançar eleccions perquè el Govern “no compleix els seus compromisos”.

En una entrevista a la SER, Domènech va defensar fer “eleccions ja” amb l’argument que la proposta del referèndum unilateral que defensen Junts pel Sí i la CUP és pràcticament el mateix que el 9-N. “No aportaria res de nou”, va afirmar, i va demanar nous comicis a Catalunya, també per renovar les promeses del Govern. Domènech, molt contundent, va carregar especialment contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui va acusar de mantenir-se al càrrec “amb compromisos que és evident que no complirà”, com ara aconseguir la independència aquest any o defensar ara un referèndum, que abans considerava “una pantalla passada”.

Munté insisteix: “Referèndum”

Des de la Generalitat, però, van reafirmar el seu “compromís inequívoc” amb el referèndum. De fet, la portaveu del Govern, Neus Munté, va emplaçar el sector dels comuns a no esquivar el compromís de fer-lo aquest any. “No podem fugir d’aquesta voluntat i no ens fa cap por seguir endavant, mantenir la mà estesa per a un referèndum acordat i treballar per poder-lo fer efectivament”, va defensar. Munté, que va rebutjar l’avançament electoral que demana el líder dels comuns a Madrid, va limitar-se a repetir el lema del president Puigdemont: “Referèndum o referèndum”.

L’independentisme vol -i necessita- apropar els comuns per guanyar el referèndum, però l’estira-i-arronsa amb els líders polítics d’aquest sector, que no clarifiquen el sentit del seu vot en la futura consulta, segueix. Caldrà veure si a l’hora de convèncer els votants també hi ha les mateixes dificultats