aguirre plega

El jutge de l’operació Lezo demana investigar Zaplana i imputa Villar Mir

L’Audiència confirma la citació a Rajoy per la falta de col·laboració del PP Mariano Rajoy necessitava un cap de turc per calmar els ànims. I Esperanza Aguirre l’hi va oferir en safata. La fins ahir portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid va anunciar la dimissió en una breu compareixença davant dels mitjans de comunicació en què va assumir la seva responsabilitat per “no haver vigilat” el seu delfí a la presidència de la comunitat, ara empresonat, Ignacio González, que, va dir, l’ha fet sentir “enganyada i traïda”.

Era el tercer cop que la lideresa madrilenya dimitia. Ho va fer el 2012 del càrrec de presidenta de la comunitat per “motius de salut”. Hi va tornar el 2016, aquest cop abandonant la presidència del PP de Madrid, per la seva responsabilitat “in vigilando”, després de la imputació de diversos dels seus homes de confiança en la trama Púnica. I, vestida de blanc rigorós, Aguirre hi va tornar ahir, adduint motius similars i sense aclarir si aquest cop abandonaria la política definitivament.

La notícia va suposar un doble alleujament per a Rajoy, que ahir era de viatge oficial al Brasil i no va referir-se ni a la dimissió ni a les novetats en el cas Lezo en la seva única intervenció en públic. Rajoy no tan sols aconseguia presentar una víctima política del cas sense tacarse les mans, sinó que a més es treia de sobre la màxima representant d’un corrent crític intern en vies d’extinció, però que tenia en Aguirre un altaveu mediàtic potent. I encara va tenir un tercer benefici per al president espanyol, perquè Aguirre va acaparar el focus mediàtic just el dia que l’Audiència Nacional el citava oficialment a declarar com a testimoni al cas Gürtel (vegeu la pàgina següent).

Però, tot i el còctel d’efectes positius, la direcció estatal del partit va evitar fins al final demanar la dimissió en públic, i va assegurar que tampoc no ho havien fet en privat. Tampoc van llançar les campanes al vol després de saber la notícia, conscients que l’actualitat judicial ha entrat en una fase imprevisible, i encara els pot tenir guardades sorpreses. Fixava posició el vicesecretari de comunicació popular, Pablo Casado, abans de l’anunci: “[Aguirre] ja va deixar el càrrec orgànic al partit”. A més, va fer una defensa tancada de l’actual presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, a qui l’oposició acusa d’estar al cas fa temps de les corrupteles dins del Canal de Isabel II, perquè va formar part del consell d’administració de l’empresa pública d’aigües quan va ser delegada del govern espanyol a Madrid, en la legislatura anterior.

El comunicat que va emetre després el PP de Madrid, però, no dissimulava la seva satisfacció amb la notícia. “El PP respecta i agraeix la decisió”, començava dient el text, que assegurava que el partit “comparteix” el diagnòstic d’Aguirre quan diu que hauria d’haver vigilat millor González. A més, van assegurar que “la nova etapa” del PP madrileny, liderada per Cifuentes, manté una política de “bel·ligerància” contra la corrupció, donant a entendre que abans, amb Aguirre, hi havia màniga ampla.

34 anys en política

Aguirre va iniciar la seva carrera política l’any 1983 com a membre del partit Unió Liberal, amb el qual va arribar a ser regidora a l’Ajuntament de la capital espanyola. El 1986 va entrar a Alianza Popular, on va desenvolupar la resta de la seva carrera política. Amb la victòria de José María Aznar, el 1996, la lideresa va ser nomenada ministra d’Educació, un càrrec que va ocupar tres anys, fins que va convertir-se en la primera presidenta del Senat. El seu pas per la presidència de la Comunitat de Madrid es va iniciar amb polèmica, i va caldre el transfuguisme del tamayazo i una repetició electoral perquè acabés ocupant el càrrec. Després va sumar dues majories absolutes més, fins a la dimissió, el 2012, quan González la va succeir. La tornada a la política la va fer en les eleccions del 2015 a l’Ajuntament. Va guanyar sense majoria absoluta. El pacte del PSOE i Ahora Madrid que va fer alcaldessa Manuela Carmena la va deixar sense vara, però va mantenir el càrrec de regidora.

Aguirre va deixar també un encàrrec en l’adeu, quan va dir: “Els ciutadans tenen dret a demanar que els polítics assumim totes les nostres responsabilitats amb dignitat, sense dilacions i sense excuses”. Envoltat de corrupteles, a Rajoy li devien xiular les orelles.