filmoteca exposa

Una de les iniciatives que resumeix millor la transformació de la Filmoteca de Catalunya en un equipament cultural polivalent del govern de la Generalitat de Catalunya és l’activitat expositiva que s’hi duu a terme.

‘Antoni Padrós. Pertorbador de consciències’

Des del 9 de març fins al 28 de maig, la Filmoteca mostra l’exposició Antoni Padrós. Pertorbador de consciències. És una exposició antològica -impulsada per l’Ajuntament de Terrassa i comissariada per Valerio Carando- dedicada a l’inclassificable pintor i cineasta català Antoni Padrós. La dimensió pop de Padrós, l’abast de la seva modernitat i el seu desig de ruptura no s’entenen plenament si no descobrim que, al costat d’uns films irreverents i que van a contracorrent, hi havia un pintor amb la mateixa “ironia sàdica”, per dir-ho amb paraules del poeta Joan Perucho.

La retrospectiva dedicada a l’artista egarenc pretén acostar-nos l’obra del cineasta més representatiu del moviment underground català, que va desafiar l’imaginari franquista a través de la seva obra, sempre als marges de la indústria i de la tècnica per voluntat pròpia. Padrós va iniciar-se en la pintura als anys seixanta, va ser considerat un dels creadors catalans més originals. L’any 1967 participaria a la IX Biennal de São Paulo, en una mostra de pintura de l’escola catalana al costat de pintors tan reconeguts com Hernández Pijuan, Tàpies, Vila Casas, Alfaro, Subirachs o Bartolozzi. A finals de la dècada, aquest fabricant d’imatges va fer una transició natural cap al cinema, utilitzant els formats 8 mm i 16 mm com a experiment i, a través del gra d’aquest suport, va reivindicar la marginalitat de la seva obra, que, aliena a la censura, trobaria els seus espais en cineclubs clandestins, cinefòrums universitaris o festivals independents. Un ric patrimoni cultural que, gràcies a la recent revaloració de l’underground, en l’actualitat gaudeix d’un major reconeixament, que l’ha dut a ser homenatjat a Nova York, Londres, París o Berlín.

L’edició, per part de la Filmoteca de Catalunya, de l’obra completa remasteritzada en quatre DVD de la filmografia d’Antoni Padrós confirma que la tasca d’una filmoteca va molt més enllà de la projecció de films; tant o més important és la funció de preservació i difusió del patrimoni fílmic d’un país i dels seus artistes.

Al llarg d’aquests cinc anys a la nova seu del Raval, la Filmoteca ha programat dotze exposicions, de les quals deu han estat de producció pròpia i amb fons propis, amb quasi 12.500 visitants.

Des de la seva inauguració el febrer del 2012, la sala ha acollit diverses exposicions dedicades al món del cinema o a diferents disciplines de les humanitats que fan del cinema un veritable setè art integrador. S’ha explorat en l’univers de la direcció a partir de l’obra de cineastes catalans com Francesc Rovira i Beleta o Jacinto Esteva i, d’estrangers com Jacques Demy; s’ha interessat per la imatge que el cinema ha reflectit del barri al llarg dels anys amb la mostra El Raval al Raval. Imatges d’un barri ; ha proposat un joc de miralls de com la Guerra Civil es mostra en els films dels dos bàndols: els republicans i els franquistes.

També amb fons documentals propis, conservats al Centre de Documentació de la Biblioteca del Cinema, s’han celebrat dues mostres prou significatives del cartellisme cinematogràfic a través del dibuix i la il·lustració de Macario Gómez Quibus (Mac), una de les figures catalanes més emblemàtiques d’aquesta disciplina; i la segona, proposant un recorregut per les façanes de Can Pistoles, aquell entranyable cinema Capitol de la Rambla de Canaletes, quan era reducte del cinema popular. Les seves façanes lluïen amb els cartells d’artistes com Antoni Clavé, Fernando Piñana o Àngel Camacho. La fotografia també ha tingut i té un lloc destacat en aquest espai expositiu: bé a través de la foto fixa dels històrics estudis Sabaté o bé a través de la fotografia d’autor des de l’objectiu d’Óscar Fernández Orengo. I què es pot dir de la moda? Amb l’exposició Del film a l’agulla: cinema i moda es traçava un retrat entre aquest dos mons a partir de la identificació d’una trentena de pel·lícules en què la imatge -vestuari, estètica, indumentària...- tenen un paper cabdal en la representació fílmica.

Des dels inicis, i amb la voluntat de portar al territori català els fons documentals i fílmics que té la Filmoteca de Catalunya, moltes de les exposicions de producció pròpia s’han formulat contemplant la itinerància tant per la geografia catalana, de l’estat espanyol o internacionals. Un bon exemple ha estat l’acollida, a l’Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España, de l’exposició Mac, cartellista que es va poder veure a Madrid l’octubre del 2016.

SALA D’EXPOSICIONS

Filmoteca de Catalunya

Plaça Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona

Horari de visites: de dimarts a diumenge, de 16.00 h a 21.00 h.

Entrada gratuïta

Visites guiades per a grups: dimecres a les 18.00 h (mínim 10 persones). Preu: 2 euros

Cal reserva prèvia per correu electrònic: filmoteca.informacio@gencat.cat o per telèfon al 935 671 070

EXPOSICIONS EN ITINERÀNCIA

Les façanes de “Can Pistoles” Cinema Capitol, 1926-1989

Cineastes al seu lloc: Retrats d’Óscar Fernández Orengo

Mac, cartellista

PROPERES EXPOSICIONS

50 anys del Festival de Sitges

Del 22 juny al 17 setembre 2017

El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges fa cinquanta anys. Ho celebrem amb una retrospectiva nodrida amb títols representatius de la seva història i una exposició antològica sobre totes les seves edicions, que arrencarà a la Filmoteca de Catalunya per viatjar a Sitges durant el festival. Cartells, programes, fotografies i documents ajudaran a recordar els moments més fantàstics de la seva història.

COMISSARI: DIEGO LÓPEZ

PRODUCCIÓ: FUNDACIÓ FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA / FILMOTECA DE CATALUNYA

La quadratura del cercle A

De l’octubre 2017 al gener 2018

A les sales del Cercle A barceloní, del qual es compleixen cinquanta anys, hi destacava la programació de qualitat, però també la creativitat d’unes campanyes publicitàries plenes d’enginy o uns cartells atractius que provocaven la complicitat d’espectadors que feien del fet d’anar a veure pel·lícules en versió original un acte de cinefília o, durant els darrers anys de la dictadura, també de llibertat. Actualment dipositats a la Filmoteca de Catalunya, els fons d’aquell Cercle A impulsat per Pere Fages, Jaume Figueras i Antoni Kirchner seran objecte d’una exposició comissariada per Octavi Martí que s’acompanyarà d’un cicle amb algunes de les pel·lícules més representatives que s’hi van estrenar.