El ministre d'Economia, Luis de Guindos, serà vicepresident del Banc Central Europeu. El seu únic rival, l'exgovernador del Banc d'Irlanda, Philip Lane, ha retirat la candidatura aquest dilluns al migdia. Tot i que encara no hi ha una resolució formal de l'Eurogrup, el candidat espanyol opta ara en solitari al càrrec.
El cap de la cartera econòmica del govern espanyol, doncs, encara haurà de veure com el seu nom és sotmès a debat i votació de l'Eurocambra els dies 26 i 27 de febrer. Però el Parlament Europeu no té vot decisori en aquest cas. Més enllà d'un salt evident de qualitat -almenys en termes d'internacionalització i rellevància a nivell europeu- en el càrrec, De Guindos veurà com, de forma paral·lela, la xifra de la seva nòmina també farà un salt considerable.
Ara per ara, com a ministre, té un sou de 70.000 euros bruts l'any. Un cop quedi ratificada la seva elecció al capdavant del BCE, tal com apunta la periodista Laia Forès, cobrarà 334.000 euros en concepte de salari base brut cada any. O, dit d'una altra manera, tindrà una nòmina de gairebé 28.000 euros al mes. A aquesta xifra, però, encara caldrà sumar-li complements de residència, representació i d'altres conceptes.
Remodelació del govern
De Guindos ja va anunciar que de ser elegit presentaria la seva renúncia com a responsable d'Economia. Això obligarà Mariano Rajoy a una remodelació de l'executiu en els propers dies o setmanes, una modificació sobre la qual s'ha especulat molt per si el president aprofitaria per fer un canvi més ampli del seu govern.
La decisió de l'Eurogrup suposarà un èxit per la diplomàcia espanyola després d'anys de derrotes i fracassos per Madrid a les institucions comunitàries. Però no és altra cosa que recuperar una posició que, d'alguna manera, li pertocava. Hi havia la regla no escrita que les quatre primeres economies de la zona euro (Alemanya, França, Itàlia i Espanya) tindrien, com a mínim, un dels sis llocs en el comitè executiu del banc. El 2012, però, Madrid es va quedar fora amb la fi del mandat de José Manuel González-Páramo.
Els darrers anys, Madrid va haver de veure com es perdia una peça clau en el govern comunitari com va ser la vicepresidència de la Comissió (que estava en mans del socialista Joaquín Almunia), una de les vicepresidències del BCE i la presidència de l'Eurogrup, que De Guindos va voler ocupar l'any 2015 sense èxit.
L'eurocambra, menystinguda un cop més
El 14 de febrer passat, la comissió d'Afers Econòmics de l'eurocambra va examinar els dos candidats, l'espanyol i el governador del Banc d'Irlanda, Philip Lane. No hi va haver dubte que Lane va causar més bon impacte que el ministre de Rajoy. A més, a Estrasburg van mostrar incomoditat pel fet que no hi hagués una dona com a candidata.
El procés de designació de nou vicepresident del BCE ha tornat a deixar en entredit la reforma i democratització de les institucions europees, en un moment en què el projecte comunitari està en qüestió. L'opinió del legislatiu, el Parlament, es menysté en favor del pes dels estats, els veritables grans electors dels qui han d'exercir les principals responsabilitats de poder.
El cap de la cartera econòmica del govern espanyol, doncs, encara haurà de veure com el seu nom és sotmès a debat i votació de l'Eurocambra els dies 26 i 27 de febrer. Però el Parlament Europeu no té vot decisori en aquest cas. Més enllà d'un salt evident de qualitat -almenys en termes d'internacionalització i rellevància a nivell europeu- en el càrrec, De Guindos veurà com, de forma paral·lela, la xifra de la seva nòmina també farà un salt considerable.
Ara per ara, com a ministre, té un sou de 70.000 euros bruts l'any. Un cop quedi ratificada la seva elecció al capdavant del BCE, tal com apunta la periodista Laia Forès, cobrarà 334.000 euros en concepte de salari base brut cada any. O, dit d'una altra manera, tindrà una nòmina de gairebé 28.000 euros al mes. A aquesta xifra, però, encara caldrà sumar-li complements de residència, representació i d'altres conceptes.
Remodelació del govern
De Guindos ja va anunciar que de ser elegit presentaria la seva renúncia com a responsable d'Economia. Això obligarà Mariano Rajoy a una remodelació de l'executiu en els propers dies o setmanes, una modificació sobre la qual s'ha especulat molt per si el president aprofitaria per fer un canvi més ampli del seu govern.
La decisió de l'Eurogrup suposarà un èxit per la diplomàcia espanyola després d'anys de derrotes i fracassos per Madrid a les institucions comunitàries. Però no és altra cosa que recuperar una posició que, d'alguna manera, li pertocava. Hi havia la regla no escrita que les quatre primeres economies de la zona euro (Alemanya, França, Itàlia i Espanya) tindrien, com a mínim, un dels sis llocs en el comitè executiu del banc. El 2012, però, Madrid es va quedar fora amb la fi del mandat de José Manuel González-Páramo.
Els darrers anys, Madrid va haver de veure com es perdia una peça clau en el govern comunitari com va ser la vicepresidència de la Comissió (que estava en mans del socialista Joaquín Almunia), una de les vicepresidències del BCE i la presidència de l'Eurogrup, que De Guindos va voler ocupar l'any 2015 sense èxit.
L'eurocambra, menystinguda un cop més
El 14 de febrer passat, la comissió d'Afers Econòmics de l'eurocambra va examinar els dos candidats, l'espanyol i el governador del Banc d'Irlanda, Philip Lane. No hi va haver dubte que Lane va causar més bon impacte que el ministre de Rajoy. A més, a Estrasburg van mostrar incomoditat pel fet que no hi hagués una dona com a candidata.
El procés de designació de nou vicepresident del BCE ha tornat a deixar en entredit la reforma i democratització de les institucions europees, en un moment en què el projecte comunitari està en qüestió. L'opinió del legislatiu, el Parlament, es menysté en favor del pes dels estats, els veritables grans electors dels qui han d'exercir les principals responsabilitats de poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada