En el seu primer any com a comandant en cap de l’exèrcit nord-americà, Donald Trump -abans defensor del no intervencionisme- ha intensificat les seves guerres en tots els fronts: Síria, l’Iraq, l’Afganistan, el Iemen, Somàlia i Líbia. Alhora, ha donat més autonomia als seus generals per actuar amb menys traves. Trump es vanta que la seva política d’“aniquilació” del Daeix [acrònim en àrab de l’Estat Islàmic] i la resta de grups afins ha donat bons resultats, però n’amaga l’alt cost: un increment desproporcionat de víctimes civils.
Les línies mestres de l’estratègia militar del seu predecessor no han canviat: per reduir les baixes en les seves files, continua privilegiant els atacs aeris, el desplegament de petits contingents de forces especials i la cooperació amb milícies locals. Però sota les seves ordres l’exèrcit nord-americà és molt més agressiu que amb Barack Obama. I ha donat al Pentàgon més llibertat i recursos per combatre els seus enemics allà on els militars ho considerin necessari. A l’octubre Trump ho va anunciar als quatre vents: “He relaxat les normes de combat; he transformat totalment els nostres militars”.
La guerra contra el Daeix a Síria i l’Iraq que el Pentàgon ha venut com “la campanya més precisa de la història” va suposar el 2017, segons els informes oficials de la coalició liderada pels Estats Units, 11.573 atacs aeris, un 49% més que l’any anterior. Però el balanç de víctimes civils s’ha disparat de manera desproporcionada: entre 3.923 i 6.102 civils morts, un 215% més que el 2016, segons les estimacions d’Airwars, l’equip de periodistes d’investigació que és el referent en la documentació dels atacs aeris nord-americans a Síria i l’Iraq.
“La principal explicació és que el camp de batalla es va moure cap a ciutats molt densament poblades, com Mossul (l’Iraq) i Raqqa (Síria). Si Hillary Clinton hagués guanyat la presidència també hauríem tingut més morts civils, però cal veure si els canvis que ha introduït Trump es tradueixen també en un increment de les baixes civils”, explica a l’ARA el periodista Chris Woods, analista d’Airwars. “Trump va dir que la lluita contra el Daeix era una guerra d’aniquilació i ell mateix ha admès en públic que havia relaxat les regles de combat, de manera que podem assumir que això ha tingut un impacte en l’increment de les víctimes civils, però el Pentàgon no ens vol explicar en què ha consistit aquest canvi”.
Obama va incrementar exponencialment l’ús de drons (avions no tripulats) però alhora va posar les operacions sota el control polític de la Casa Blanca. Tot i això, alguns d’aquests controls es van aixecar a finals del seu mandat quan els comandaments de l’exèrcit iraquià es van queixar que estaven patint moltes baixes a la campanya de Mossul i que el suport aeri nord-americà arribava tard. Aleshores es va autoritzar els oficials de menys rang sobre el terreny a demanar suport aeri immediat. Trump va heretar aquestes normes més laxes i encara va donar més autonomia als seus militars.
Un cop reconquerit Mossul a l’Iraq l’estiu passat, el foc aeri nord-americà es va centrar en Raqqa, considerada la capital del Daeix a Síria. Els Estats Units i els seus aliats van llançar 20.000 bombes sobre la ciutat, quan encara hi vivien unes 400.000 persones. Cinc mesos després, foragitats els milicians del Daeix, l’ONU va declarar que el 80% de l’espai urbà era inhabitable. Almenys 1.800 civils van morir sota les bombes americanes.
Segons les dades oficials, el 7% dels atacs aeris nord-americans a Síria i a l’Iraq es llancen des de drons. El percentatge s’eleva a un terç en el cas dels britànics, i cal recordar que actors no estatals com Al-Qaida o el mateix Daeix també disposen de minidrons d’atac. “Síria i l’Iraq han sigut un laboratori d’experimentació amb drons per a tothom: aquesta tecnologia es consolida”, conclou Woods.
Trump també ha ampliat el radi d’actuació de l’aviació nord-americana, i ha declarat el Iemen i Somàlia “zones d’hostilitats actives”. Segons el Bureau of Investigative Journalism, el nombre d’atacs aeris al Iemen l’any passat es va multiplicar per quatre. Una investigació del britànic The Guardian revelava la setmana passada que en l’últim semestre de l’any passat hi va haver 34 atacs a Somàlia, el doble que en tot el 2016. Hi van morir almenys 50 civils.
“La relaxació de les normes de combat, l’increment dels atacs aeris, l’augment de les víctimes civils i el creixement del secretisme ens preocupen molt”, diu a Vice News Alex Moorehed, de la Universitat de Colúmbia.
Les entitats de defensa dels drets humans alerten que Trump ha fet la guerra més opaca.Segons una informació que va publicar al setembre el New York Times, els assessors de seguretat de Trump proposaven ampliar els atacs amb drons a combatents jihadistes rasos (durant el mandat d’Obama, suposadament, es limitaven a alts comandaments) i eliminar la supervisió d’alt nivell. Les noves normes, però, no s’han publicat mai. “Els drons es fan servir més i causen més víctimes civils, però és difícil quantificar-ho i saber si els atacs són il·legals, sense tenir la informació oficial”, alerten des de Human Rights Watch.
Més atacs aeris, més drons, sota normes més laxes i en zones més remotes estan portant a una guerra global més indiscriminada i més opaca en la qual són els civils els que en paguen el preu. No sembla una estratègia triomfadora per tallar les arrels al terrorisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada