El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat els articles de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Executiva) pels quals el Govern espanyol obligava la Generalitat de Catalunya a pagar ajudes per garantir que els fills de les famílies que ho sol·licitessin poguessin estudiar en castellà. Respon així a un recurs de la Generalitat i estima, entre altres qüestions, que "el sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà sostingut amb fons públics no respecta el repartiment de competències" entre administracions, segons una nota del TC.
La norma obligava la Generalitat a abonar ajudes de 6.000 euros perquè els alumnes poguessin estudiar en centres privats. En els tres cursos de vigència d'aquesta fórmula, impulsada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert, s'han concedit unes 50 ajudes de 560 peticions, segons dades facilitades recentment per la Generalitat. La sentència arriba mentre el Govern central estudia, ara que exerceix com a Conselleria d'Ensenyament a Catalunya arran de l'aplicació de l'article 155, com s'ha de garantir que les famílies també puguin triar el castellà com a llengua vehicular a Catalunya, on el sistema d'immersió lingüística només preveu com a obligatori impartir en castellà l'assignatura de llengua castellana.
L'alt tribunal ha estimat parcialment el recurs de la Generalitat i ha anul·lat per inconstitucionals alguns dels preceptes impugnats "per considerar que envaeixen competències autonòmiques en matèria d'educació". El Constitucional estima que el procediment que dissenya la LOMCE excedeix els límits marcats per la doctrina constitucional, ja que permet a l'Alta Inspecció d'Educació del Govern central una intervenció directa "per substitució" dels organismes autonòmics per decidir sobre l'escolarització dels alumnes que vulguin estudiar en castellà en centre privats i sobre el seu finançament.
Els magistrats han declarat inconstitucional la disposició per la qual corresponia al Govern central establir, "via reglament, les bases de l'educació plurilingüe [impartició d'assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres] des del segon cicle d'educació infantil fins al batxillerat, prèvia consulta a les comunitats autònomes". I entén que la llei en cap moment raona en quin criteri legal s'empara el Govern central per desenvolupar aquest reglament.
La llei fixava que els alumnes que haguessin d'estudiar en un centre privat per no tenir a la seva comunitat un de públic o concertat on poguessin rebre educació en castellà com a llengua vehicular serien compensats per l'Administració autonòmica fins a un import màxim equivalent al cost d'una plaça en un centre públic, que en l'actualitat és de 6.057 euros l'any.
Així, encara que el procés era dificultós, en el cas que una família només tingués a prop un col·legi privat que costés més d'aquest límit de 6.057 euros i el Ministeri d'Educació ho considerés justificat, assumiria aquest cost amb els fons de l'Administració, i posteriorment s'havia de descomptar aquesta quantitat a la comunitat amb llengua cooficial corresponent, segons comenten les mateixes fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada