dimecres, 6 de novembre del 2019

el blat

Es deia Hetpet i era una alta funcionària que es va moure pels passadissos de la cort faraònica durant la cinquena dinastia de l'Imperi Antic o Alt Imperi (2498-2345 aC). La seva existència no es coneixia fins a l'octubre passat, quan es va començar a desenterrar la tomba que aquest dissabte ha donat a conèixer una missió d'arqueòlegs egipcis. Es tracta d'un espai farcit de pintures murals acolorides i a tocar de les piràmides de Guiza, al sud-oest del Caire.
La descoberta de la tomba d'Hetpet ha atret l'atenció d'arqueòlegs i historiadors d'arreu del món, i no només perquè la funcionària no formava part de la família reial. Tot i que no es tracta de la primera vegada que troben un sepulcre d'aquestes característiques a Egipte, l'equip arqueològic n'ha destacat la importància perquè, en l'època dels faraons, les dones eren enterrades a la mateixa tomba del seu marit exceptuant les que formaven part de la família reial.
"La idea d'un sepulcre d'una dona que no està enterrada a la tomba del seu marit no és freqüent a l'Egipte faraònic. Només les princeses de la família governant tenien les seves pròpies tombes", afirma el supervisor de les excavacions de l'equip egipci, Hasan Ramadan. El misteri no només envolta els motius pels quals Hetpet va ser enterrada sola, sinó també la mateixa existència de la funcionària, de la qual se sap ben poca cosa.
Entre les hipòtesis sobre qui era aquesta funcionària, hi ha la que diu que podria ser una sacerdotessa important o bé una dona vinculada a les feines agràries. Tenint en compte la rellevància de la tomba i el lloc on és, però, Hetpet havia de tenir algun càrrec més enllà de viure de la pagesia i havia de servir a la cort. I si bé la tomba està extensament decorada amb pintures en bon estat de conservació, els murals desxifren pocs detalls de la vida de la funcionària. En alguns fragments se la pot veure caçant, pescant i rebent ofrenes dels seus fills.  Els murals també mostren altres aspectes de la vida de l'Egipte faraònic de fa uns 4.000 anys. Una de les escenes més singulars la protagonitzen dos micos, que en aquella època es consideraven mascotes, recollint fruites i ballant davant d'una orquestra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada