Oriol Junqueras va agafar la direcció d’ERC la tardor del 2011 amb l’objectiu de reimpulsar un partit que, fruit dels mals resultats electorals i de les guerres fratricides, passava per un dels seus pitjors moments en democràcia. Des del començament, l’aleshores alcalde de Sant Vicenç dels Horts va abraçar els independents -els candidats sense carnet del partit- per renovar de dalt a baix les llistes. Ell mateix havia començat a col·laborar amb els republicans com a independent, tant al Parlament Europeu com a l’ajuntament del seu poble. El cas més paradigmàtic aquella mateixa tardor va ser el de Barcelona. Junqueras es va implicar en primera persona perquè Alfred Bosch, independent, derrotés l’ex secretari general de la formació Joan Ridao en les primàries per a les eleccions generals que se celebrarien a finals d’any.
Però, acabat d’arribar a la direcció, el nou president no tenia encara la influència que té vuit anys després. Malgrat les evidents diferències estratègiques que avui els separen, Junqueras va apostar aquell 2011 perquè el vicepresident d’Òmnium, membre del secretariat de l’ANC i militant de Reagrupament -una escissió d’Esquerra-, Quim Torra, encapçalés la candidatura dels republicans per Girona.
La federació gironina d’Esquerra no s’ho va prendre gens bé i va tirar pel dret nomenant l’exalcaldessa de Ripoll Teresa Jordà -ara consellera d’Agricultura- com a candidata, malgrat els acords a què hagués arribat Junqueras amb Reagrupament, dirigit per l’exconseller republicà Joan Carretero.
No és l’única vegada que Junqueras ha intentat fitxar Torra. Ja des de la presó, va intentar que s’incorporés a les llistes d’ERC en les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, tal com revela el llibre Tota la veritat (Ara Llibres). No se’n va sortir, però ja no tenia res a veure amb les reticències internes: Carles Puigdemont li va guanyar la partida a Junqueras situant-lo com a número 11 de JxCat. I d’allà, a la presidència de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada