indignats

Pero poc. Sobretot despres de la fantastica paella i de l'amistad que ens van oferir el Ferran i la Leo al seu apartament de LLança. Tampoc les conegudes cues de la A-7 van ser indignants. Aquest moviment de multiple procedencia i que fa setmanes es reuneixen a les places del pais, han de decidir com continuar. Decidir no es el seu fort i per tant d'aqui la seva trascendencia. Jo crec que han s'han de convertir en un moviment social d'ampli abast i aixo es el mes complicat. Perque es dificil marcarse uns objectius definits i al mateix temps ser una alternativa als partits. Començarien amb un programa, unes prioritats i un full de ruta. Poca revolucio i quedarien abocats a ser un apendix del sistema. Que aquesta es l'altre, podrien caviar el sistema des de dins, transformarlo. Pero aixo comporta algun dels seus lider a les listes electorals, generant mes contradiccions i baralles. Sino els queda la pitjor opcio. Cansar se, avorrirse, esdevenir irrellevants, ser desalotjats definitivament i desapareixer de les primeres planes dels mitjans. Un fenomen caotic que ni la organitzacio de les noves tecnologies ha pogut preestablir objectius o directrius clares. La massa sense lideratge esdeve fonedissa i finalment nomes es un sentiment o record.