la sardana

No se si ja t'en he parlat, la dansa mes bonica de les que es fan i es desfan. Fa molts anys que hom la discuteix. Que si nomes la ballan els vells, que si es encartronada, que si es molt dificil de ballar, la veriitat es que per mi ho es que no n'he sapigut mai,...Es fa una rotllana i hom punteixen les notes de la cobla. Deixen els jerseis i els bolsos al centre i van girant i alçant els braços que de vegades es molt cansant al so de la tenora. Et dic aixo perque ahir, despres de la revisio medica on troben taps a les oides, augment de dioptries i falses arritmies als meus 79 kilos,vaig sentir "per tu ploro", per tu lloro" que deia l'avi Jaume,, interpretada per una de les millors orquestres catalanes, La Principal de la Bisbal. Lletra de Joan Maragall, ara que estem en el seu any, i musica de pell de gallina de Pep Ventura. No se si t'en ha deixat snetir alguna, pero estaria be, ja no et dic que trobis colla per ballarla. Si com els bascos, cada vegada que vingues algu important, li ballessim com fan ells amb el xistolari ammb el mocador i el bsatonet, segur que seria un dels simbols de Catalunya, jo crec que ja ho es per historia i tradicio, tan si el vol com si no es vol. Encara que nomes la ballin els nens del corte ingles en concursos anyals...