desanim

Tot sovint els docents es veuen fent una llarga travessa pel desert, menystinguts, maltractats i incompresos, si , tambe per els vacances. Paradoxalment potser mai l'ensenyament es tan valorat com en aquest periode, especialment el preuniversitari. Pero recordem: la semana en que estem i tot el juliol es periode de formacio, temps de treballar ja per el curs que ve. Sort en tenen els profesors catalans de saber conjugar tots els verbs del desanim i tirar endevant. Els bons profesors son una riquesa pel pais: no els menystinguem. George Steiner deia que som convidats a la vida. I l'Emili Teixidor deia de les politiques de la memoria i dels projectes de l'oblit. Les primeres administren el llegat del passat i els segons gestionen el llegat del futur. Convertir la vida en un acte mes enlla de la riquesa material i la superficialitat i omplirla de valors i cultura, per viure la com convidats hauria de ser una prioritat social, de mestres i politics, treballant junts per fer ho possible.Tothom que hagi tingut un gran mestre, ha de caminar en aquesta direccio.Per dignificar encara mes a aquests mestres, s'ha de mirar de ser mestre, no fer de mestre.