Son aquests arbres tan bonics, de nadal, que rodeixen casa teva on arriben fins el mar.. Estic ara mateix veient la cursa del Canada. El circuit es l'altre banda del teu país però la latitud fa que el paisatge sigui practicament el mateix. Deus estar lo veient amb el pare.I penso que fa dies que no trobo res bonic que explicar te. Avui volia continuar les "empalizades" tipus fort de les fronteres com els teus, però no tinc serra mecànica. Hi han noticies bones i dolentes, Les bones de vegades no les pots desvelar per prudència,encara que ja t'hagin fet particep. Les dolentes, perquè sempre esperes que no ho siguin. Que sigui un mal son.Es com quan en mig la boira, desprès de passejar la muntanya, et creus la mirada amb un cérvol majestuós. Es un instant de dubte que fa sempre que els caçadors perdin la peça. Ell es pensa que ets un avet que es mou. Tu que es un avet entre tants.Desprès desapareix com un llampec i per això no cal portar escopeta. Si algun dia te'n trobes un, aprofita el breu instant de la mirada per preguntar li com s'ho fa per ser tan feliç i tan lliure. Com s'ho fa per ser tant estimat per els seus i per nosaltres. Segurament et dirà que la resposta esta entre la humitat que fa fressa entre les branques dels avets.. Ah, la cursa l'encapçala Vettel de moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada