la calor

Avui n'ha fet molta. Hem baixat a BCN, al dentista.Peró es el temps de la canícula. mai, no ho recordo he vist tanta pinassa als jardí. Hi ha molta sequera i els pins estan estressats.Els llatins li deien gasseta, un dels noms de Sirius, la estrella mes brillant. Torna a sortir per l'est, molt de mati, desprès de mig any sent invisible i coincidia a l'Antiguetat amb l'inici de la calorada. Els romans li donaven la culpa i sacrificaven un gos marro per calmar la seva voracitat. Ara ho tindrien que fer al setembre per la desviació de l'eix de la Terra. Estem estubats, com sortits d'un ban de vapor o Maria. Peró sentim dir mes això es una sauna, mal dit,perquè aquesta paraula finesa es calor , però seca. No ha fet a penes aire i si el fa es calent, botorn, del llatí Vulturnus (Bochorno) i que es el vent del sud est o xaloc. També en diuen basca, encara que nomes sigui el baf que t'arrivi d'una cuina.La calda, també posar roent un ferro, es causat per el sol a l'ambient.La xafogor ve d'un dia encalmat on no passa ni un bri d'aire i te que veure inicialment amb ofegar, barrejat amb ardor tenim la xardor. La calor es una sensació que tenim, l'avi sempre diu que psicològica.Depèn de la temperatura, de la humitat i de l'aire que faci. Peró el mes important de la capacitat de la persona de no posar se nerviós i agobiarse per aquests fet nomes climatologic.