dilluns, 6 d’agost del 2012

Monty

Era una gosseta d'atura que tenia l'avi Jaume a Sarrià. Era una gossa banca amb taques negres i reia. No ensenyava les dents no reia. Ahir varem parlar, quan la Annia ja havia marxat cap BCN. Feies anar un ventilador de juguet dins un pot.I us esperava l'amic Fidel a dinar.Aquí a Europa, buscant un president, un lider europeu que valgui la pena.I agafa pes un homes, comissari europeu per la competència a Brussel.les entre 99 i 2004, on va plantar cara a les multinacionals. Ara es president d'Italia, Mario Monti, tecnòcrata i que fa callar quan passa o diu que les primes de risc son problema de tots, no del país que li toca. A Brussel.les els hi agradaria que fos ell el president europeista convençut, coneixedor de la maquinaria UE i dur com per enfrentarse a Alemanya. Un candidat utòpic i idealista dels que creu que no tot es perdut. I no com un altre a mig camí com gallec que es, dient que el passat te la culpa de tot, que no complert cap de les promeses electorals dels seu programa i amb un estil de govern que impideix formar ponts de suport. La crisi d'acord que es social Peró sobre tot institucional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada