escacs

Fa dies que no jugo amb el meu amic Jordi.Et vull explicar avui la historia de Jordi López, un immigrant català a França que avui es secretari tècnic de la federació francesa d'escacs.Ho explica en un bar de la Gare de Lió, mentres beu a petits glops una copa de monaco, combinació vermella de cervesa i granadina. Diu que la vida es un atzar. I la seva molt semblant a la de Nahed Ojjeh, també immigrant que va arribar a França el 2008 fugint de Bangla Desh. Vivint en centres d'acollida, s va convertir amb 12 anys el jugador mes important del club. I el Jordi el va convocar per els campionats d'Europa de Praga. Campió de França,amb una ordre d'expulsio, durant una entrevista per la radio un oient ho va denunciar al ministre Fillon. En una setmana va ser reconegut, anul.lada l'expulsio,pis a Creteil i feina de jardiner per el pare. El Jordi López, enamorat de Bobby Fisher, li agradava la seva independencia, la seva lluita sol contra tothom, un poeta que el diferenciava per exemple de Kasparov,mes agressiu i ofensiu despreciant la bellesa. Quan va arribar a França es v apuntar a clubs pe ordre de llista, fins conèixer a una aristòcrata de la resistència, retirada l'any 70 com a professional, Chantal Chaude.Ella es inventar l'obertura catalana l'any 29 i en Jordi sempre que pot la fa servir. Li va deixar la direcció del club i sense diners per mantenir el local, l'atzar va tornar a visitar al Jordi. Era el Fahim, però això ja es una altre historia.