Es com li agrada tenir el mon l'imperi anglosaxó.Ara que Espanya (Expanya diuen alguns) ja pregunten a Europa que els hi sembla la nostra indepenencia, els EUA s'ho miren amb preocupació per el possible canvi de ramificacions fiscals o econòmiques. De moment el mon diplomàtic i universitari ho veu difícil que ho reconeguin. Diferent es Escòcia que son els amics britànics i se'ls miren diferents,Rars però dels seus. Els espanyols son menys fiables i molt mes atraçats, el que dificulta les negociacions. Com han demostrat amb la situació de Wikileads, la seva política es força reaccionaria.No reconeixen les aspiracions polítiques de la gent. Miren mes cap l'exercit que els proporciona estabilitat. El 1492, Antonio Nebrija en un pròleg de la gramatica castellana ja deia que l'estat es fonamentava en la seva catolicitat i la llengua. Es un esquema mental bloquejat des de a aleshores.Castellà mai concebria res diferent. Catalunya s'ha de vendre per els americans com creativa, amb cultura pròpia, emprenedora i equilibrada entre tradició i modernitat. Cal destacar la part èpica de la seva historia i el molt que ha lluitat per defensar la. Peró cal convencer als mateixos catalans que se sentin com Holanda o Eslovènia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada