els mitings

Queden dos setmanes de mitings. Una bogeria. No es pot anar a tots i molts son el mateix.El mes curiós es a qui t'hi pots trobar. HI han militants d'altres partits que van  a veure que. Hi han indecisos que se'ls recorren tots. El que te mes morbo es quan hi veus politics d'altres  grups que treuen el cap per si finalment canvien de costat. N'hi han que han marxat per despit, son trànsfugues, no han estat a gust en la nova singladura i es deixen veure per si els perdonen en forma e nova admisiso, com si haguessis anat a jugar  en una altre equip per créixer que diuen. Molts tenim dues animes que se'n diu ara. Per un canto penses que de poc serveix tanta estelada voleiant si el poble no te una verdadera consciencia política i de l'altre saps que vols fer alguna cosa encara per el teu país.Alló de si t'hi poses, t'hi poses. La majoria dels personatges que t'explico ronden la cinquantena i han estat consequents amb el seu vot, encara que hagi anat evolucionant. Fins i tot s'han donat etapes de descans per desencisament. Ara, els que van als mítings conpulsivament, segueixen indecisos. Fins i tot gent de dretes votaria si a marxar. Els pensaments els diuen que mai ho haguessin fet, però hi veuen poc remei. Encara els influeixen molts els líders, que a mes de ser ho ho han de semblar. I vestir be, i estar prims físicament, i aquells tupes actualitzats. Peró sobre tot parlar be, tenir discurs i fer se entenedors. Per l'indecis es molt important la controversia. I alguns en aquestes campanyes han tingut sort. Els indecisos enyoren els pesos pesants d'abans, maragalls, carods, o felipes. Ara també ni ha de bons, però tenen pocs minuts a la tele. Sempre els hi queda el míting.