Montserrat Carulla

Ahir va ser un dia molt cinèfil. Tot el dia a cassa de la Selva amb el cine club 81/2, on va guanyar el  curt de dos minuts amb el tema central del pebrot, "bye bye, carrots". M'hi estendre al Francamente.... A la nit hi havia el lliurament del Gaudi, premis de la acadèmia de cine Català. I el premi d'honor era per la trajectòria d'aquesta gran actriu que es la Carulla. Com ella diu quan es presenta, soc Carulla, actriu catalana i independentista I afegeix però amiga de la cultura espanyola, però al meu costat, lliures les dos.Ara publica unes petites memòries, "el record es un pont al passat" que vull llegir. Soc gran no vella, diu, agraeix al teatre haver canviat la mentalitat i recorda sense rencor les malifetes com una amb la seva primera pel.lícula amb Nieves Conde.8 (7+1)  nets als estius de Saus, no la fan avia encara que els estima molt. No es de les que fan l'avio per que mengin. Avia resistent, no dura. Un casament i l'aparellement definitiu, creu que el referèndum serà que si. 83 anys, 52 de professió, ha estat independentista des de que la feien parlar en castellà. No vol jubilar se i agraeix el premi perque li han donant els companys de professió. Tossuda, alternara La riera televisiva amb una obra que vol posar de peus. 4 fills per ser dona, no feminista i el matrimoni fallit li va estroncar un temps la carrera professional.De petita nomes tenia dos mitjons i es rentaven els dissabtes i no eren tan blancs. Record a una nena filla de l'alcalde de Sant Feliu de Codines assesinat, que els nacionals li van tallar els cabells, la van fer vomitar i li posaren un llaçet amb la bandera espanyola.. Espanyolitzar que en diuen.Menjaven llenties amb cucs i a casa seva no hi havia cap llibre fins que al 12 anys un llibreter n'hi va deixar un del Stefan Zweig.Jo sempre m'he contestat les preguntes que em feia jo mateixa. A casa tot era, calla i menja.