El debat es el mateix de fa uns anys. Peró dels 80 ençà han canviat algunes coses importants.Les noves tecnologies permeten una comunicació mes fluida i massiva, moltes vegades gratuïtes, entre els creadors i el public potencial i la massa critica.Nomes fa 10 anys aquest nivell nomes l'asssolien els amateurs i es considerava segons quin mètode de promocio una cutrada. Ara mateix es fashion i una forma molt digne de autopromocio d'unes obres en el format que siguin.A mes de reconèixer la seva efectivitat promocionat. El dilema de veritat es si cal plantejar en l'art com una realitat dels nostres dies, adaptat en les seves noves formes, saben cert que hem abandonat l'Italia feudal i la França del control del segle passat. Els dilemes clàssics son els de sempre: Sense ajut public certes manifestacions artístiques no seriem possibles però les que ho son tenen una tendència marcada, imposada normalment per el mecenes. Sense directrius institucionals no es logren grans obres, però al mateix temps es cau en un dirigisme empobridor.I si nomes es te un afany mercantilista, s'acaben fent escombrarires de consum immediat, sense futur immediat i que permet contemplar fugaçment obra narciciste pagant el contribuent que es pensa que ho pot fer ell allò.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada