el ridicul

La polèmica es si el president Mas ha fet el ridicul o no presentant se per un problema de protocol. Doncs per mi no. Els gests son importants. I quants que avui demanen màniga ample han votat erroneament al capdavall de la seva vida. Uns per por a la pensió,, d'altres per una promesa electoral, i d'altres sense saber res pensant que entrarien en el sistema. Les enquestes s'han de llegir al reves, Com fa un senyor amb nom de conjunt  de Lleida. La independencia si al final es serà un cúmul de indignitat, ridículs no confessats, orgulls i atipaments de canvi de bàndol. El que es clar es que als espanyolistes irreductibles no els impulsa ni la il.lusio, ni la simpatia ni l'esperança sinó la gangrena política de segles de autoritarisme. Les cares de sorpresa al voltant d'una cadira buida, difosa a tos els diaris de tot el mon, han fet titular, ara si que espanya te el problema polític mes  gran des del franquisme. I la ca dena de l'11 avala aquest símbol d'enfrontament veritable, de xoc, no de trens sinó d'un patinet contra un tren vell i brut i si es AVE buit ademes. Davant de portades com les els diaris del Lara, on no surt ell lliurant el seu premi i empastifen de senyeres la imatge  del president es de la catadura com la del director de diari filmat en el seu dia amb lenceria fina de color vermell, desveli ara sense consentiment el nom dels pare del fill de la Camacho, encara que sembli que no s'ho mereixi. Estímuls ,conviccions i responsabilitat es el que ens cal ara mateix deixant que les fidelitats i adhesions deixin pas al a llibertat.