El Rafael Nadal es un periodista ric. Vol dir que com tots els germans Nadal be de bona família. I desprès del seu llibre biogràfic Quan érem feliços, ara escriu Quan li dèiem xampany i es la historia dels seu avi com va fundar al venir la filoxera una prestigiosa cas de taps de suro. Una historia de fugides dels nazis, ostatges, exilis, per acabar fundant aquesta empresa catalana que porta FO, Francesc Oller. Jo el vaig conèixer al periodico i no em va donar l'impressio de que anteposava el negoci als interessos personals com si eia l'avi seu. Una família de Cassa i tres filles d'un avi, una la seva mare. L'Helena, L'Yvonne i l'Angele. Un avi afrancesat que s'aixecava cada vegada com quan l'incendi de la fabrica a Reims fruit dels bombardejos alemanys. De 14000 edificis nomes en van quedar 17 i es varen acostumar a viure als soterranis i allà desenvolupar el seu xampany. La fabrica,ara mig portuguesa fabrica 22 milions de taps i 2000 milions d'ampolles, que dona 0,2 per habitant mundial. Les alzines sureres viuen uns 150 anys i nomes es poden fer taps cada 12 o 15 anys. Amb unes bones tapes van provar xampanys com Henry Abele, Roederer, Vueve Clocquot emparats amb un suro humil però que els conserva, els fa experimentar joia explosiva i es una promesa de sabor. El seu avi va marxar una nit del segle XIX amb 16 anys fins Eparnay. El 1892 ja muntava la primera fabrica amb clients com Taittinger, Bollinger, Deutz, que veuran com un dels seus 50 bisnets, escriu ara al seva historia surera. De talo de fons dos guerres mundials,una Europa desagnan se i l'atribulada historia de les generacions d'avui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada