No soc un music expert. Nomes tinc d'ell dues cintes gravades i poc conegudes.La gent parla de Sunday mornig que no es seva. I September song la cantada fins i tot el Sinatra. Diuen que es el poeta del rock. Expliquen d'ell coses com desprès de fer se portar una paella de 8 persones a Madrid un dia de festa, la tirar contra la paret desprecian la. Te lletres de tota mena. I el disc que va marcar tendència es Velvet Undergraound and Nico. Sempre parla del mateix però, droga, sexe, dolor. Demana fer se petit i canviar el clima. Peces emocionants també les te com Magic and lost. Un disc que parla de la mort perquè quan el va fer se li havien mort dos amics quasi a l'hora. Potser mes poesia hi ha a la Circumsicio de harry. Que explica com un boig que no vol assemblar se als pares s'opera ell mateix i es fa l'estetica . Des de el nas fins on et pots imaginar. I no es mora i per això riu, Perque davant del mirall creu que ja no si assembla. A mi nomes m'agrada El llarg i ple de pols camí. El mateix que ara ha empres i que aquest si que no sap a on el portara. Com a tots....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada