Abans eren dinars. Ara son cafès. Tan sigui per parlar amb un amic, buscar novia o fer una entrevista. Com la que li van fer al candidat de UPYD, que no t'ho perdis es diu Sosa. Cada un es diu com es diu. El bar solitari, El mati fresc. Ciutadà cap. Llums les justes de les càmeres. Es el menjador d'esmorçar d'un hotel. Buit. El guiris que surten apunt d'alba per patejar-se BCN, fan mes soroll que tots plegats. I a meses pensen que roden una peli. El candidat finalment no pren res. Se'n va depresa ves saber on, donant la ma apresuradament i sense mes fotos ni flashos. Encara es veu amb una cofradia de pescadors i amb una empresa eòlica. No hi va cap periodista ni els convidats. Desprès l'ave se'l emportara cap l'hotel Feria de Valladolid. Nomes l' espera el cafè. Respectuós amb els senyors secessionistes, porta bigotet. I el que mes el preocupa es que romanesos i búlgars, no puguin entendre com ell, el que passa aquí. El candidat es de Terol i amb elegància de ministre afirma que el llibre que ha presentat de la candidata catalana estava ple de gom a gom amb tota la plana major de CIU. Corbatí a quadres, es Paco per els amics. Tothom prega que ningú posi en marxa la cafetera i tots puguin marxar abans. Un catedràtic a Valladolid va.¿Fa un cafè?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada