Manolete

Manolete va morir a les 5 de la matinada, del 29 d'agost de 1947entre la pols de la sorra i la sang de la plaça i amb la seva mort va tancar per sempre el procés de que això dels braus es un art. Encara no estava viciat per el turisme i no era una festa sinó una llegenda per els aficionats que es pensaben  que així feien cultura i antropologia entre l'home i brau. La seva mort va engrandir el mite a Linares, per el caliu de la gent, per la protecció del regim i alguns intelectuals acabada la segona guerra mundial.Un home culte, amb coneixement s molt tècnics del toreig i amb una gran qualitat personal. Havia actualitzat l'estil anticuat de Joselito i va deixa els toros a les portes de la modernitat. Feia passes de gran lentitud, l'espasa li marcava el tempo entre el ritme de l'animal i del seu apurant al màxim les posibilitats òptiques i aconseguint l'unitat òptica de l'espectacle. Amb claredat i força aconseguir que fos un ballet,quasi una coreografia del toreig. Emocio com Fokine, Diaghilev o Baket, però amb mort. Llàstima que un dos sempre tingues que morir. La perfeccio no existeix.