simbols catalans

Els atacs als símbols catalans per part de la ultra dreta espanyola va pujant de to. Decapitada l'estatua de president Companys al seu poble Tarros, se suposa que ara li tocara al president Pujol. Li hagués tocat igual encara que hagués pagat a Hisenda. Per que la Porta dels Països Catalans no tenen deutes com tampoc els devia  tenir el Pi de les tres branques. Es secillament fotre per fotre. Un dia es això l'altre la senyera que flameja a l'entrada del poble i l'altre t'esperan a l'entrada de casa teva. Intimidació contra el procés, en senyeres, plaques i murals. Primo de Rivera va prohibir 20 anys desprès les reunions al voltant del pi des de el 1904, però al menys no ho va tallar. Es la raó de la por. Tots recordem intimidacions als jueus als carrers de las ciutats i pobles conquerits per els nazis, quan no cremats, quan ja no tenen cap argument millor que la violència bruta i brutal. El pare d'un amic asturià alcalde d'un petit poblet, quan li malmetien l'estatua dels caiguts la guerra dels dos bandols no l'arreclava mai. Deia que era el baròmetre de la tensió  de la democràcia del carrer. Frases infames en l'estatua del meu conegut escultor Emili Armengol, irreproduibles sense cap sentit. Recorda tot plegat el Ku kux klan que sembla que també torna. L'agressio es provocació on no vaga la pena entrar hi però es que al final.Per no arribar fins aquí la actuacio dels mossos i del ajusticia ha de ser contundent. En un poble petit es coneix tothom i se sap tot. A no ser que siguin els mateixos cossos els que ho fan o els jutges els que tenen por. No han de jugar amb aquestes coses perquè l'espiral ni te fi. El 11S serem molt molts mes i el 9N encara mes. O sia que tranquil.litat que sempre va tot millor.