Las lleis del castell es el llibre de Carles Casajuana on reflexiona sobre el poder des de dins i un passeig per els passadisos de la ma dels classics, Aristotil, Maquiavel, Canetti o Nietzsche. L'unic pero a aquest premi Godo d'assaig es la seva admiracio per el ZP de qui va ser asessor i embaixador a Londres. La frase del llibre es, "en el poder l'atzar i la improvitzacio son mes decisius del que ens pensem. El poder es una esclavitud que et deixa sense vida privada. Es una preso atractiva. Napoleon deia que nomes es pot governar oferint un futur.Un governant es un venedor d'esperances. El centre neuralgic del poder depen de tot una estructura. Per tant es poder o influencia. Per aixo es mes facil arribar hi que exercir lo. El mon atribueix els seus infortunis a les maquinacions i conspiracions de grans malvats. Pensa que es subestima l'estupidessa. Amb humor seria mes britanic. Li agrada gaudir del poder des de la segona filera. Investigar l'autoritat que treu el millor i el pitjor de les persones. El libre no te tafaneries pero si psicologia de "l'univers entre kafkia i hobbesia" del castell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada