L'ARA

Ha fet 4 anys. Una mica mes petit que tu. Pero es de paper. Un llibre alemany del 1974, escrit per un periodista Ulrich Schippke, on deia: Que la televisio de paret, en blanc i negre encara, sera un mirall on podrem llegir el diari que ens enviaran per un correu especial, conectada arreu del mon i on ho podrem veure tot. Al mateix temps hi hauran bancs de dades i magatzems literaris. No hi hauran cartes i els missatges nomes els sabra traduir l'ordinador. La visio encara que interesant era una mica catastrofista, per les perdues de feines etc. El libre es diu Futur, imatge del mon de dema. L'ARA ha demsotrat aquests 4 anys, no sense esforç, que el paper encara te un recorregut. Es complementa amb l'edicio virtual. Res com gaudir de la brisa assolejada, movent suaument la part de dalt de la fulla de paper alla on porta el numero de la pagina i el tema de la seccio, iluminat per els reflexes solars d'una beguda refrescant a traves del got de vidre. Des de la impremta, res, cap tipus de mitja, radio, blog..., n'ha eliminat un altre. Ho comparteixen el ciberespai informatiu i els ha esperonat en moltes ocasions. El mateix ha pasat amb la musica i la imatge. Potser en l'aire estas escoltant una canço procedent d'un disc de vinil. I el millor de tot es que avui mateix el pots anar acomprar a la botiga. Tornan a editarne.