gangues

Han passat 518 dies des que el Banco Santander va decidir llançar a Catalunya el que poc després seria el seu producte estrella: el compte 1/2/3. Aquest dipòsit tenia la particularitat que remunerava amb un 1% d’interès els clients que ingressessin més de 1.000 euros al compte, amb un 2% els que hi ingressessin entre 1.000 i 2.000 euros, i amb un 3% els que n’hi posessin 3.000 o més. La jugada d’ Ana Botín va ser molt comentada per tres raons: evocava poderosament el cèlebre supercompte que el seu pare, Emilio Botín, havia llançat el 1989; ho feia en un escenari de tipus molt baixos, i va iniciar una dinàmica similar a la resta de la banca, en el que aviat va ser batejat com una nova guerra del passiu. Un any i mig després, és oficial: les entitats han fet marxa enrere i signen, gustoses, la treva del passiu.

Darrere d’aquests canvis hi ha un factor decisiu: l’esperada recuperació de l’economia no ha tingut la intensitat que es desitjava. Ni el fort creixement del PIB, ni el preu baix del petroli, ni la contenció salarial, ni la baixa prima de risc ni uns tipus a mínims han servit perquè el crèdit s’enlairi. Per complicar més les coses, Mario Draghi, patró del BCE, no dóna senyals de voler apujar els tipus a mitjà termini i encareix encara més els dipòsits de la banca.

Això ha fet que els comptes de resultats dels bancs no tinguin l’evolució que es preveia inicialment i que les entitats hagin plegat veles en les seves principals campanyes comercials per captar clients. Els exemples sobren: el Santander està eliminant el programaVolem ser el teu banc, en què els clients no pagaven comissió, i els deriven a l’1/2/3, en què sí que en paguen. També ha augmentat comissions en altres comptes i, al Regne Unit, ha reduït del 3% a l’1,5% l’interès als clients del compte 1/2/3 britànic.

Més enllà dels Punts Estrella

CaixaBank, el líder destacat en nòmines a Espanya, amb una quota del 25,7%, també ha mogut peça: la   supressió del popular programa Punts Estrella ha arribat acompanyada d’una rebaixa en el valor dels regals amb què incentiven els clients a portar-hi els seus ingressos. Fonts del sector calculen que el valor d’aquests regals ha caigut des de prop dels 300 euros fins a fregar els 50. Un canvi semblant ha fet el BBVA, que porta ara les seves apostes comercials al món digital.

Fins i tot Bankia, l’entitat que actualment compta amb més múscul per fer front al dur context del sector, ha alterat les seves condicions reduint els interessos que dóna als dipòsits. Pel que fa al Sabadell, el seu producte estrella, el compte Expansió, no inclou comissions, però sí que ha reduït la seva remuneració: ja no torna el 3% dels rebuts domèstics domiciliats sinó l’1%.

Fonts del sector admeten que la cascada de rebaixes comercials respon a l ’encariment dels dipòsits que ha aplicat el BCE. “Com que és impopular cobrar pels dipòsits i no ho podem fer, apliquem més comissions i pitjors condicions”, expliquen.

Pagar per deixar els diners al banc, més a prop

L’associació de consumidors Adicae assegura que en els últims mesos ha notat les conseqüències d’aquest viratge en les polítiques dels bancs. “No només han augmentat les consultes dels consumidors pel cobrament injustificat de comissions, sinó que són els mateixos consellers delegats de les entitats els que reconeixen que amb l’actual escenari buscaran la rendibilitat cobrant noves comissions”, afirma José Ángel Palacios, el seu portaveu. L’entitat va xifrar l’any passat en 400 euros el que paga un consumidor a Espanya per diferents comissions, amb un augment interanual de 80 euros. Palacios afegeix que els màxims representants de les entitats també han admès públicament que estan intensificant les seves campanyes de captació d’estalvi cap a productes d’inversió amb més risc, especialment els fons.

Canvis a les hipoteques

Un altre dels canvis que està aplicant la banca en la seva relació amb els clients particulars es produeix en el sector hipotecari. “Hi ha un abans i un després del 7 d’abril [data de la sentència de la macrodemanda d’Adicae]”, afirmen. Això s’ha traduït en el fet que els bancs “s’han bolcat” a canviar hipoteques variables per hipoteques de tipus fix, i aquestes, a més, s’estan encarint.

Al marge de la situació actual, el problema és saber quan canviaran les coses amb el desitjat augment del preu del diner. Els bancs preveuen una travessia del desert de dos anys en què no hi haurà gangues.