la marca

Per als arquitectes -o almenys per a Zaha Hadid-, hi ha vida després de la mort. A finals de setembre, gairebé sis mesos després de la defunció sobtada de l’arquitecta als 65 anys, es va inaugurar un dels seus edificis més agosarats, el Port House, amb una cerimònia a la recentment batejada com a plaça de Zaha Hadid d’Anvers. Un cor i una orquestra van interpretar l’Himne de l’alegria de la Novena simfonia de Beethoven sota l’altíssima proa d’una estructura de vidre i acer dinàmica i angulada, suspesa com un zepelí al damunt d’una monumental caserna de bombers de maó vist. Amb una partitura i un escenari com aquests, la cerimònia semblava aixecar el teló per donar pas al segon acte de la carrera de Hadid, operística com cap altra des de la de Frank Lloyd Wright.

La inauguració d’aquesta obra, amb què l’arquitecta va donar el do de pit, marca, juntament amb la recent inauguració d’un altre edifici a Itàlia, l’inici d’una carrera pòstuma que promet fer realitat gairebé 50 estructures més, tantes com les que es van construir mentre era viva. La trajectòria professional de Hadid va començar tard, però va anar agafant impuls fins a culminar amb els 36 projectes actualment en construcció o amb el disseny enllestit, més d’altres que estan en marxa. El seu soci, Patrik Schumacher, actual director de l’estudi, calcula que la firma s’estendrà per 26 països al llarg dels pròxims deu anys. Zaha Hadid Architects mantindrà el seu nom actual encara que evolucioni sota la batuta de Schumacher, “però mantenint sempre l’ADN de la Zaha”, aclareix.

A l’acte d’inauguració, Marc Van Peel, president del port d’Anvers, va dir que l’estructura polièdrica, la façana de la qual sobresurt i forma un camp turbulent de triangles reflectants, era un “vaixell de diamants”, una referència alhora a la ciutat, famosa per ser un centre del comerç de diamants, i a la ubicació de la construcció, que s’eleva sobre la immensitat del port. Fins i tot els taxistes tenien opinions fermes sobre l’edifici: “M’agrada perquè és obra d’una dona i perquè sóc aficionat a la ciència-ficció -comentava un-. És màgic”.

Els arquitectes estrella no solen presentar-se a concursos oberts amb una probabilitat d’èxit tan petita, però el 2008 Hadid es va inscriure juntament amb 100 arquitectes més en un concurs per tenir l’oportunitat d’adaptar i ampliar una caserna de bombers de tombant de segle i convertir-la en un edifici d’oficines destinat als 500 empleats que s’encarreguen de les operacions del port.

Des de la mort de Hadid, el despatx el porta Patrik Schumacher

Rotterdam, que és més enllà del riu Escalda, és el port més important d’Europa. Brussel·les, la capital, concentra els edificis públics més magnificents, tant belgues com de la Unió Europea. Anvers s’hi ha d’esforçar més. Abans que s’acabés el disseny de Hadid, que ocupa nou pisos i ha tingut un cost de 62 milions de dòlars (uns 55 milions d’euros al canvi actual), les autoritats van presentar a les delegacions estrangeres un port modernitzat que disposava dels amarratges més amplis, els canals més profunds i la tecnologia més puntera, però ho van haver de fer des d’un conglomerat d’oficines ubicades en un port antiquat ocupat per embarcacions de lleure. Joris Pauwels, l’arquitecte encarregat del projecte, explica: “Volien tenir les oficines en un edifici que representés el seu port punter”.

A més, els urbanistes esperaven convertir-lo en un pol d’atracció del creixement que experimentaven els barris residencials d’Anvers. “Volien una obra arquitectònica emblemàtica que reorientés el creixement de la ciutat de l’extrem nord cap a l’extrem sud, on se situa el port en expansió”, explica Pauwels, que, malgrat treballar a les oficines de Hadid, a Londres, és belga i oriünd de la zona d’Anvers.

Hadid va fer els deures per presentar-se al concurs. Atès que l’edifici existent era una còpia d’una estructura hanseàtica del segle XVI i estava catalogat pel seu interès històric, va contractar amb un assessor especialista en patrimoni arquitectònic. L’expert li va assenyalar que el disseny original de la caserna de bombers incloïa una agulla que no es va arribar a construir, un fet que anticipava i justificava la col·locació d’un element que servís d’“accent” damunt de la base de quatre pisos. Schumacher recorda que, quan Hadid va veure un mapa i imatges del lloc, va dir que les seves dimensions -el port d’Anvers és deu vegades més extens que la pròpia ciutat- demanaven una obra d’autor “que dominés el port però s’adrecés a la ciutat”. “Tot el que fos menys que això desapareixeria”.

Pauwels recorda: “Per a la Zaha el que importava eren els estrats, col·locar una estructura nova sobre l’antiga”, i que totes dues es poguessin llegir des de la distància i alliberessin terreny per a l’espai públic. El Patrik volia que la nova estructura sobresortís per damunt de la caserna de bombers i es recolzés a terra per un sol punt”.