3%

La Guàrdia Civil va irrompre ahir en diferents escenaris de Catalunya i Madrid per realitzar escorcolls relacionats amb l’anomenat cas 3%, una presumpta trama de finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya. És un cas que ve de lluny, de fet va esclatar públicament un llunyà 24 de febrer del 2005, quan el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va acusar públicament CiU de cobrar comissions del 3% a empreses adjudicatàries de contractes públics. El següent capítol va ser, el novembre del 2009, el cas Palau de la Música, una derivada del qual també és el pagament de comissions a CDC. El fiscal les va xifrar, en el seu escrit d’acusació, en 6 milions d’euros. El judici començarà l’1 de març. Finalment, el 2012, una denúncia d’una exregidora d’ERC a l’Ajuntament de Torredembarra contra l’alcalde convergent Daniel Massagué va destapar presumptes comissions de l’empresa Teyco. Al despatx del seu conseller delegat, Jordi Sumarroca (fill d’un fundador de CDC), es van trobar anotacions amb càlculs sobre el famós 3%. Aquest cas, en principi local, va derivar en una macroinvestigació sobre el finançament de CDC liderada pel jutge Josep Bosch.

Aquest és el context de l’operació d’ahir, que ara esquitxa institucions com l’Ajuntament de Barcelona, a través de la figura d’Antoni Vives, i el Port de Barcelona, amb Sixte Cambra. Tot i això, és difícil no pensar que la data dels escorcolls i les detencions ha estat triada per coincidir amb el judici del 9-N, que comença dilluns i en què un expresident de la Generalitat s’asseurà al banc dels acusats. L’Estat ja ha donat nombroses mostres de fer servir les institucions (policia i fiscalia) amb intencionalitat política quan li ha convingut. En aquest sentit, l’operació d’ahir resulta especialment oportuna.

Davant d’això cal fer dues consideracions. La primera és que, malgrat tot, cal confiar que la justícia faci la seva feina i arribi fins al final en el cas 3% i en la resta de casos que afecten altres partits com el PP o el PSOE. I la segona és que el procés sobiranista és massa sòlid i transversal perquè es vegi afectat per l’aparició de casos de corrupció d’algun dels seus protagonistes. Al contrari, benvingut sigui el procés si serveix per fer net i ajudar a construir una societat millor.