Quan el 28 d’agost del 2015 la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de Convergència va trobar la trituradora de l’extresorer del partit, Andreu Viloca, a ple funcionament. Sumant les tires dels papers triturats, els investigadors van aconseguir reconstruir onze documents, que s’inclouen al sumari del cas 3%, al qual ha tingut accés l’ARA. Hi havia uns mapes d’un polígon industrial, targetes de visita d’empresaris i un pressupost d’una obra a Llinars del Vallès que no tenien res a veure amb el partit i que es fa difícil explicar què hi feien al despatx de Viloca. Però el document que més va cridar l’atenció als investigadors és el que feia referència a la construcció d’una escola pública a Roses, per quatre milions d’euros. La reconstrucció d’aquestes anotacions va donar als fiscals d’Anticorrupció del cas, José Grinda i Fernando Bermejo, la clau per quadrar el cercle i situar l’extresorer convergent com l’“aconseguidor ” d’obres públiques per a grans donants de la Fundació CatDem.
A la part de davant hi constaven una sèrie de xifres i dates. A la de darrere, dos cognoms: “Romero” -un dels empresaris del grup ROGASA, que optava a l’adjudicació de les obres del centre escolar i que havia fet donacions a la fundació convergent- i “Polo”.
Estirant el fil, la Guàrdia Civil ha pogut identificar aquest cognom com el segon de l’exdirector de l’empresa Infraestructures de la Generalitat -l’encarregada de licitar els treballs de l’escola de Roses- Josep Antoni Rosell Polo, que a més liderava la mesa que havia de valorar les ofertes de les empreses que optaven a l’obra.
Reunió amb Rosell
Els agents també van deixar constància fotogràfica d’una reunió entre l’extresorer convergent i Rosell. Es va produir en una cafeteria pública poc abans que acabés el termini de presentació d’ofertes per a la construcció de l’escola i tres dies abans que la Guàrdia Civil trobés el document esmicolat a la trituradora. A més, a través de l’agenda de Viloca la Guàrdia Civil ha pogut documentar diverses trobades entre Romero -l’empresari sota sospita- i l’extresorer convergent.
L’escorcoll de la seu de Convergència i la troballa del document fet miques van aturar l’adjudicació de l’escola. L’Ajuntament de Roses va aconseguir que la Guàrdia Civil retornés l’expedient i que la Generalitat tornés a licitar els treballs de zero per esborrar les sospites sobre l’obra.
A la trituradora de Viloca també hi va aparèixer la targeta de visita d’un directiu d’una de les grans donants de la CatDem, amb una data i un telèfon manuscrits al revers; una altra de Jordi Sumarroca, l’empresari de Teyco al centre de les presumptes adjudicacions irregulars a Torredembarra -que van donar origen al cas-; una carta d’un col·laborador de la Fundació Nous Catalans, sobre el cobrament de 15.000 euros per diversos treballs per a Convergència, i un sobre amb el logo del partit i l’anotació “traspàs en efectiu”.
Una única caixa
La investigació també para especial atenció als moviments existents entre els comptes corrents de les fundacions vinculades a CDC -CatDem, Nous Catalans i Fòrum Barcelona- i el partit. Segons la Guàrdia Civil, els fluxos econòmics entre les fundacions “no tenen una justificació aparent” i “obeeixen a l’existència d’una gestió sota el principi de caixa única”. És a dir, que els fons que hi havia als comptes de les fundacions acabaven anant a parar al partit. D’aquesta manera, la Guàrdia Civil interpreta que les donacions que les empreses contractistes feien a aquestes entitats acabaven, en definitiva, en mans de CDC, que se saltava així la llei que impedia als partits rebre directament donacions d’empreses.
L’anàlisi que els investigadors fan dels moviments dels comptes bancaris de les fundacions revela que CDC va rebre fins a 1.137.000 euros de la CatDem i 410.000 de Fòrum Barcelona. Al mateix temps, des de comptes del partit es van enviar 505.000 euros a CatDem, 538.000 a Fòrum Barcelona i 237.500 a la Fundació Nous Catalans. En el seu informe, la Guàrdia Civil remarca que la gestió de tots els comptes investigats es fa sota coneixement dels extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar, Carles del Pozo i Anna Dolors Benítez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada