romania

“Els pijames, els informes mèdics i els diners”, diu Elena Dumitru, que acompanya el seu marit a l’hospital Iasi de Bucarest per a una intervenció de tiroide. És un hospital públic però, tot i això, sap que ha de donar diners extres als metges o infermeres. Encara que molts metges joves es neguen a rebre suborns per la seva feina, Dumitru explica que la pràctica està tan estesa a Romania que cal tenir efectiu. Aquesta és la seva primera topada amb la corrupció dins l’àmbit sanitari. En un altre pla, s’expliquen els nomenaments en funció dels contactes al sistema de salut públic. Cristina Gavril, metge de família, critica el sistema de selecció dels professionals i els concursos, que, tot i ser públics, es manipulen a favor del nepotisme: “Aquest fet, associat als fons reduïts per a la sanitat, determina la baixa qualitat dels serveis i la migració dels joves metges cap a Alemanya o França, i aquí ens quedem sense”, explica per després apuntar a factors com “sous molt baixos i falta d’accés a les places pels concursos arreglats”.

La doctora explica que hi ha molts pacients i, en canvi, no tenen prou especialistes: “Igualment els pressupostos per a la medicina primària, per exemple, són reduïts”, entre un 5% i un 6% de la partida sanitària. Un finançament millor estimularia “els joves a quedar-se al país, no a emigrar”, afirma.

La corrupció a Romania no arriba només a les altes esferes de la política, sinó al dia a dia de la gent: “N’esquitxa tots els nivells socials i eliminar-la és una feina a llarg termini”, explica la professora Camelia Tucanu, que ha anat a les protestes que des de fa setmanes compten amb milers de ciutadans que protesten per una classe política “traïdora i lladre”.

Retirada del decret

La pressió popular va obligar el govern a retirar el polèmic decret que preveia només càstigs administratius pels casos d’abús de poder amb danys inferiors als 44.000 euros. Ni la rectificació, ni la dimissió del ministre de Justícia, Florin Iordache, ni les temperatures gèlides han aturat la mobilització ciutadana, perquè, com diu la professora Tucanu, “la corrupció diària alimenta la insatisfacció general”. La doctora Gavril afirma que la ciutadania està vigilant els governants i no hi confia. “Tornarem a les places”, assegura. Els manifestants demanen la dimissió del primer ministre, el socialdemòcrata Sorin Grindeanu, i del seu gabinet. “Molta d’aquesta gent està tipa de la impotència, de dir que la corrupció no té remei”, continua, per explicar que “es tracta de canviar una manera d’actuar de tota la societat, no només d’un decret o govern”. A causa de la mobilització, la majoria parlamentària formada per la coalició del Partit Socialdemocrata i l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa ha acceptat organitzar un referèndum contra la corrupció, una proposta feta pel president del país, Klaus Iohannis. No obstant, segons recull el diariAdevarul, una de les condicions que posa el partit de Grindeanu és que tingui només un valor consultiu i no legislatiu.

A diferència de l’apatia dels últims anys, les protestes actuals mostren un canvi en relació als ciutadans romanesos amb els seus polítics: “Seran anys difícils per a la societat civil, vigilarem els polítics sense descans”, conclou l’analista Diana Margarit, que ha organitzat diverses plataformes.

Les protestes per la corrupció no són una novetat a Romania. El 2015 l’incendi de la discoteca Colectiv de Bucarest, en què van perdre la vida 64 persones, va revelar que el club operava amb llicències tot i que no complia les condicions de seguretat. Aquell mateix any un altre escàndol va remoure la sanitat romanesa: el cas dels desinfectants utilitzats per als hospitals lliurats per l’empresa Hexi Pharma, diluïts 10 vegades, la qual cosa va provocar la mort de pacients per infeccions hospitalàries. “La corrupció mata”, deia un dels eslògans de la plaça Victoriei d’aquests dies, recordant aquell drama.