ciutats sostenibles

La ciutat és la forma predominant d’assentament humà, sinònim de civilització, escenari de fons de l’evolució cultural, econòmica, científica però també contenidor de paranys socials com la desigualtat, l’individualisme o el consumisme. Des del 2008, més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes i s’espera que el 2040 totes les regions del món siguin majoritàriament metropolitanes. Si a aquesta previsió hi sumem el fet que el 70% del consum energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mundials es produeixen a les ciutats, sembla lògic que l’abordatge internacional dels reptes ambientals i de convivència es faci des de la perspectiva de les ciutats. De fet, a la cimera climàtica de l’ONU de finals del 2015 ja van tenir un paper destacat per aconseguir l’acord de París: centenars d’alcaldes d’arreu del món van aportar a les negociacions metes locals i compromisos.

Tot i que no existeix cap model total de ciutat sostenible -entesa com una ciutat connectada, verda, centrada en la persona i eficient-, i que, com explica el Worldwatch Institute, dissenyar un prototip és molt difícil per les diferents condicions geogràfiques, culturals i socioeconòmiques, sí que es poden observar iniciatives que van en aquesta direcció, avançant-se a un nou model que tanmateix pot acabar arribant forçat per la falta de recursos.

Medellín

Un telefèric per connectar els barris marginals

Medellín era, als anys 90, una de les ciutats més violentes de Colòmbia. Als seus barris més empobrits els homicidis i el tràfic de drogues eren el pa de cada dia. Eren zones totalment aïllades, desconnectades. Aquesta situació va començar a canviar el 2004, quan l’Ajuntament va posar en marxa un pla integral per millorar els barris deprimits. El projecte estrella de la iniciativa va ser el desenvolupament d’un sistema de transport públic basat en telefèrics. La primera línia es va instal·lar en un districte amb poques infraestructures, un disseny de carrers residual i densament poblat al nord-est de la ciutat. D’aquesta manera les zones marginals s’integraven a la ciutat, millorant així la qualitat de vida dels seus habitants. El resultat va ser immediat. Els nivells de violència i delinqüència als barris on hi havia el telefèric es van reduir considerablement, i hi va renéixer la vida pública. A més, el nou sistema de transport públic no només complia una funció d’integració social i de mobilitat, també va tenir una repercussió ambiental: només entre el 2010 i el 2016 es van reduir més de 120.000 tones d’emissions de diòxid de carboni.

Portland

La ciutat que només pot créixer en vertical

Un dels requisits per aconseguir que una ciutat sigui sostenible és que sigui compacta. El fet que la gent visqui més junta fa que s’utilitzin menys recursos per persona, perquè l’entramat de canonades i la xarxa de comunicació i transport necessaris són més reduïts. D’acord amb aquest principi, contrari a l’habitual expansió desordenada de les ciutats, la localitat de Portland -a Oregon, els Estats Units-, va decidir, el 1979, limitar el seu creixement. Des de llavors la població de l’àrea metropolitana ha crescut un 60%, però els límits de la ciutat només ho han fet un 14%. Pel que fa a superfície, el Portland d’avui és gairebé el mateix que el dels anys 70, una rara avis. El que s’ha transformat és l’estructura interna de la ciutat, el seu centre. L’urbs ha crescut en vertical i s’ha tornat més densa. El terreny que l’envolta és d’ús exclusivament agrícola: una reserva rural de 668 quilòmetres quadrats.

Porto Alegre

El poble decideix com distribuir el pressupost

Quan es parla de governança participativa, d’involucrar més els ciutadans en les decisions polítiques, s’ha de fer menció a la ciutat de Porto Alegre, mare del concepte pressupostos participatius. En aquest racó al sud del Brasil, d’1,5 milions d’habitants, els residents escullen a què es destina entre el 15% i el 25% del pressupost municipal. La idea es va gestar a finals dels anys 80, en un moment en què la ciutat estava completament trencada i molt endeutada: els hospitals anaven curts d’aspirines, i les escoles, faltades de material mentre els càrrecs públics s’apujaven el sou. Quan el Partit dels Treballadors va guanyar les eleccions municipals va decidir canviar el model de governança, i es va permetre que fos la ciutadania qui decidís a través d’un procés de debats i consultes a les barriades, les prioritats i els criteris d’assignació de fons públics. L’aplicació d’aquest nou sistema ha permès, entre altres coses, que es dupliqui el nombre de famílies que es beneficien del subministrament d’aigua i reduir l’evasió d’impostos.

Surat

Un brot de pesta obliga la ciutat a reconstruir-se

El 1994, 54 persones van morir a la ciutat índia de Surat per un brot de pesta pulmonar, més virulenta que la pesta negra. A més de les víctimes, 300.000 persones van fugir per la por de ser contagiades. Les causes de la propagació: la brutícia i les rates que s’acumulaven als carrers per l’absència d’un sistema de recollida de fems. La tragèdia va servir per transformar la ciutat: arran de l’incident, Surat es va convertir en 18 mesos en una de les regions més netes del país. Ho va aconseguir no només pels canvis en la gestió, també gràcies al canvi de comportament de la població local.

Vancouver

Abastir-se al 100% amb energies renovables

Vancouver, al Canadà, té poc més de 600.000 habitants i ha assumit un repte sense precedents -tenint en compte el seu volum de població-. El 2050 té previst que un 100% del seu abastiment energètic sigui a través de renovables. Mai una ciutat tan gran havia pres una decisió tan rotunda en aquesta matèria. El compromís implica remodelar els tres principals sectors urbans de consum energètic: l’electricitat, la climatització (calefacció i refrigeració) i el transport. Tot i el caràcter holístic i l’aparent viabilitat del projecte, de moment, però, només es tracta d’un pla de futur i no se’n pot mesurar encara ni l’eficiència ni les conseqüències.

Copenhaguen

Edificis nets, amb poca empremta ecològica

Una gran part del consum energètic, d’aigua i de minerals del planeta és conseqüència de l’activitat i l’ús dels edificis, que, per tant, es converteixen també en un dels principals espais d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Els edificis són la base de les ciutats i és per això que si el que es desitja és apostar per la sostenibilitat cal adaptar la seva construcció i la seva gestió. És el que han fet a Copenhaguen. L’Ajuntament exigeix que tots els edificis de nova creació compleixin una norma de baix consum energètic i s’espera que el 2020 el balanç energètic net de les edificacions sigui pràcticament zero. És un dels objectius que s’ha fixat la capital danesa, que vol convertir-se en la primera ciutat del món neutra en carboni abans del 2025. Per aconseguir-ho també aposta per incrementar l’ús de les energies renovables.

Oslo

El disseny d’espais urbans, clau per als vincles socials

El passeig postindustrial d’Aker Brygge, a Oslo, és un clar exemple de com el disseny urbà pot servir per fomentar la vida pública i la interacció social. Aker Brygge va ser durant més de 100 anys una de les drassanes més grans de Noruega. El 1982 es va tancar, i dues dècades més tard l’espai es va reconstruir per convertir-lo en el que és avui: un passeig on la distribució del mobiliari urbà -bancs, tumbones, carrils bicis i àmplies zones de vianants- està pensada sota un principi de permanència, per fomentar l’ús i l’acceptació de l’espai públic entre els ciutadans i aconseguir que, en una capital amb més de 600.000 habitants, la gent interactuï i reforci vincles.

Jerusalem

Animals salvatges i espais verds a l’entorn urbà

Al marge dels conflictes que viu l’urbs, parcialment ocupada, epicentre d’un profund conflicte, Jerusalem guarda, al seu cor, la primera reserva urbana del país amb espècies salvatges. La Vall de les Gaseles, com es coneix, deu el seu nom a un grup de 17 gaseles que viuen a la zona. La biodiversitat urbana és un important indicador de la qualitat de vida que serveix per depurar l’aire, regular el microclima, reduir sorolls, i té un impacte positiu sobre el benestar de les persones.