dijous, 8 de març del 2018

hisenda assenyala

El ministeri d'Hisenda vol saber si la Generalitat de Catalunya, i altres 159 institucions públiques, van fer algun tipus de pagament a diverses empreses i persones, suposadament vinculades al procés independentista. Es tracta d'un altre intent del ministre Cristóbal Montoro d'esbrinar com es va pagar el referèndum del dia 1 d'octubre. 

Demandes molt específiques

És per això que el ministeri ha enviat una ordre a la interventora general de la Generalitat, que s'ha traslladat posteriorment a tots els organismes, des del Museu Nacional d'Art de Catalunya fins als centres de recerca, perquè revelin qualsevol tipus d'informació. Montoro vol saber si es van fer pagaments, i amb quins objectius, a empreses com Mediapro, el Grup Cultura 03 o Ara Llibres, o reconegudes personalitats com Antoni Bassas, Toni Soler o Xavier Bosch. 

Tots comparteixen vincle amb l'empresari cultural Oriol Soler, a qui la policia assenyala com un dels cervells del procés. Segons informa RAC 1,algunes de les peticions són molt específiques, ja que demanen informació sobre els pagaments fets a canvi d'estudis, articles o beques relacionades amb l'organització territorial dels estats o processos d'independència. 

Es busquen indicis d'una suposada malversació

Aquesta nova demanda del ministeri d'Hisenda fa pensar que s'estan buscant indicis d'una suposada malversació, és a dir, esbrinar com es va pagar el referèndum que la justícia va declarar il·legal. Es tracta d'una iniciativa impulsada pel mateix ministeri, i es refereix als pagaments que es van fer des de l'any 2015 fins ara. La data límit per trametre tota la informació és el pròxim dilluns, 12 de març, a les deu del matí. 

El ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, busca indicis de malversació en el pagament del referèndum
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, busca indicis de malversació en el pagament del referèndum CEDIDA

En cas que no s'enviï tota la informació requerida, Montoro amenaça de traslladar el cas en mans de la justícia, per exigir responsabilitats personals pertinents, tal com es pot llegir a l'escrit. Cal recordar que, anteriorment, la interventora ja va contestar un requeriment judicial semblant, assegurant que no s'havia destinat cap partida pública al referèndum. 

Més enllà de la quantitat de diners, a l'escrit es demana la identificació dels funcionaris o responsables públics que els van fer, i recorda que té formes de demanar documentació que no sigui de la mateixa Generalitat, sinó d'organismes vinculats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada