dilluns, 14 d’octubre del 2019

Els Quicos

La frase la va dir Arturo Gaya durant el concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries dissabte al Teatre Kursaal de Manresa: “Allà on es canta pots anar-hi a viure”. En aquest sentit, la capital del Bages ha sigut un bon lloc per fer-hi vida durant la 22a edició de la Fira Mediterrània, que es va tancar ahir després de quatre jornades amb molta activitat al carrer i un 79% d’ocupació en els espectacles de pagament (19 amb entrades exhaurides), inclosa l’estrena del projecte artístic i pedagògic que el New Catalan Ensemble ha fet a partir del Bestiari de Josep Carner i en què participen Clara Segura, Joana Gomila, Carles Belda, Gemma Humet i Marc Parrot, entre d’altres.
Al Kursaal els Quicos van fer cantar per jotes, posant el públic a to amb Es cantava i es canta, afegint-hi versos com ara “perquè tothom pugui viure en justícia i llibertat”. Molta arrel hi ha al disc Viatge a Buda dels Quicos, i lògicament també en la seva extensió dalt de l’escenari: un espectacle musical, humorístic, escènic i cinematogràfic que situa l’espectador el 1926, quan la llum va arribar a Amposta, el vapor Anita baixava per l’Ebre i el far de ferro de Buda encara tenia cura del Delta. Tot i la nostàlgia, no hi falta el compromís amb el present, en aquest cas mitjançant el missatge d’alerta davant l’emergència climàtica a la cançó La mar es fa gran.
Feliu Ventura: “Volia que aquí hi hagués un espai de llibertat d'expressió”
Al Teatre del Conservatori va ser Feliu Ventura qui va aconseguir que la gent l’acompanyés a Present. “Però no s’ha de cantar com si fóssim en un centre parroquial”, va replicar el cantautor de Xàtiva reclamant un cant més visceral i punk. El concert de Feliu Ventura servia per presentar les cançons de Convocatòria, material sensible amb varietat de colors musicals (de la trova cubana a la cançó d’autor menys òbvia). Hi ha cites a Estellés i Pere Quart, però sobretot peces pròpies que l’actualitat omple de sentit, com El sol al cim, versos sobre el Kurdistan que Feliu Ventura va dedicar “a totes i cadascuna de les resistents de Rojava”. A part del factor emocional, l’actuació va tenir altres moments destacats, com la interpretació de Cançó de bressol enmig del col·lapse i, al bis, la versió de Txoria txori de Mikel Laboa, la gran veu de la cançó basca. I parlant de veus, cal rendir-se a la de la prodigiosa Maria Mazzota, la cantant de la Pulla que va omplir El Sielu de veritats meridionals, de Sicília a la costa Adriàtica, sempre amb un domini interpretatiu fora mida.

La dansa de 'Socarrel'

Fins i tot allà on la força ve de la dansa també hi va destacar la veu. Havia passat dijous amb l’ Animal de séquia de Sol Picó, i també va ser així a Socarrel, l’espectacle que va néixer fa dos anys en un laboratori de creació de la Fira Mediterrània i el Mercat de les Flors, i que també s’ha vist al Festival Ésdansa. Socarrel és fruit de la col·laboració dels coreògrafs i ballarins Rodrigo Olivan i Magí Serra amb el músic electrònic belga Laurent Delforge i el quartet de veus occitanes Vox Bigerri. A la sala petita del Kursaal, la dansa, molt física i expressiva, va buscar contrastos amb la polifonia dels cantants en un diàleg a vegades amb un sentit tràgic profund que ajudava a transmetre la relació conflictiva amb la natura que és a l’origen de Socarrel.

Apostes per artistes d'arrel joves

Pel que fa al balanç de la 22a Fira Mediterrània, la primera edició dirigida per Jordi Fosas (abans al capdavant del Festival Ésdansa), cal destacar l’accent en propostes d’arrel d’artistes molt joves. “Estic satisfet d’haver posat atenció a aquests joves i, a partir d’aquí, fer aquest seguiment com a mercat estratègic, per poder-los posar a les programacions culturals d’arreu del país”, ha explicat Fosas aquest diumenge. Per al nou director artístic també és important que les tensions polítiques i socials del present tinguin reflex en la programació de la fira.
En l’àmbit estrictament professional, aquesta any la Fira Mediterrània ha comptat amb 641 entitats i 1.185 professionals, 80 acreditats més que l’any passat. Dels acreditats, 887 són catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada