parlamentaris

Els parlamentaris italians es van fer dimarts l’harakiri i van aprovar per una àmplia majoria de 553 vots la reducció del nombre d’escons a la Cambra dels Diputats i el Senat. La reforma constitucional impulsada pel Moviment Cinc Estrelles (M5E) retalla de 630 a 400 el nombre de diputats i de 315 a 200 el de senadors. A més, estableix un sostre màxim de cinc senadors vitalicis nomenats pel president de la República.

La reducció del nombre de diputats i senadors a Itàlia és una de les batalles històriques del Moviment Cinc Estrelles. Els grillini calculen que una retallada de parlamentaris permetrà un estalvi per a les arques de l’Estat de prop de 500 milions d’euros per legislatura, encara que alguns estudis, com l’Observatori de Comptes Públics de la Universitat Catòlica de Milà, estimen l’estalvi previst en gairebé la meitat, uns 57 milions a l’any.

Més enllà de l’ajust econòmic, la reforma va ser interpretada com un símbol contra la casta i els seus privilegis, en un país que fins al moment és el segon membre de la UE amb el major nombre de diputats i senadors, només per darrere del Regne Unit.

La reforma va tenir el suport gairebé unànime de totes les formacions amb representació parlamentària excepte Més Europa, el partit liderat per Emma Bonino, i alguns diputats del grup mixt, que van votar de forma independent en rebuig del que consideren una “amputació de la democràcia”. No són els únics. Experts i juristes han advertit que la reducció d’escons disminuirà la representació dels electors i la mida dels grups polítics, de manera que els farà més controlables per als seus respectius líders i condemnarà també les regions més petites a estar infrarepresentades al Parlament.

Nova llei electoral

Per evitar aquests riscos, un cop aprovada la tisorada, el govern començarà els tràmits per donar llum verda a una nova la llei electoral que reorganitzi el repartiment d’escons i recuperi, probablement, l’antic sistema proporcional. La nova composició del Parlament no entrarà en vigor fins a la propera legislatura, o abans si les càmeres fossin dissoltes anticipadament. En qualsevol cas, al tractar-se d’una reforma constitucional, durant els tres mesos següents a la seva publicació a la Gaseta Oficial, podria convocar-se un referèndum confirmatiu per deixar l’última paraula als italians si així ho sol·licita una cinquena part del Parlament, 500.000 electors o cinc regions.

L’anterior coalició de govern, formada pel M5E i la Lliga de Matteo Salvini, es va comprometre a aprovar la reforma durant l’actual legislatura. No obstant això, la crisi política que va precipitar la caiguda de l’executiu a l’agost va obligar a ajornar el projecte. El Partit Democràtic (PD), actual soci del M5E, va votar en contra en les últimes consultes al Parlament. Malgrat això, el partit liderat per Luigi Di Maio va exigir aprovar la reforma com a condició per pactar amb els socialdemòcrates, que finalment han afluixat la corda amb la condició d’aprovar una nova llei electoral.

“Nosaltres hi vam votar en contra perquè aquesta retallada corria el risc de fer que alguns territoris quedessin sense representació”, va dir el portaveu del PD a la Cambra de Diputats, Graziano Delrio, justificant el canvi d’opinió de la formació. “El nostre no s’ha convertit en un sí perquè s’han tingut en compte les nostres observacions”, va afegir.

Els grillini no ha estat els únics a plantejar una reforma del Parlament. L’últim a intentar-ho va ser Matteo Renzi, que no només va voler reduir el nombre de senadors i diputats sinó que va tractar d’abolir el Senat. Un ambiciós pla que els italians van rebutjar en referèndum obligant a dimitir el llavors primer ministre.