dilluns, 7 d’octubre del 2019

seus

Ara fa dos anys, en els dies posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, milers d’empreses van decidir traslladar el seu domicili social fora de Catalunya, fet que va escampar la por a unes repercussions econòmiques inaudites. Tot i la sortida de les seus d’algunes de les principals empreses (destacadament, els dos grans bancs, CaixaBank i el Sabadell) curiosament entre les grans empreses la fuga no va ser majoritària. De les 100 principals empreses per volum de vendes, tan sols una vintena van portar el domicili a un altre territori. Però, a més, entre aquesta vintena la sortida de la majoria d’elles va ser cosmètica, fet que els experts adverteixen que es pot considerar un frau de llei.
La llei de societats de capital és molt clara. En l’article 9 s’estableix que el domicili social només es pot tenir allà on l’empresa tingui “la seva efectiva administració i direcció” o bé allà on hi tingui “el seu principal establiment o explotació”.  És a dir, el gruix del seu negoci o la cúpula directiva. Oriol Llebot, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de Girona, apunta que “el que han fet la majoria d’empreses és canviar la inscripció al registre mercantil i ja està. La llei, en canvi, diu que el domicili social no es pot inventar. Ha de ser real”.

Lloguer de pisos i oficines

Les 20 grans empreses que van treure la seu de Catalunya, ¿han traslladat la direcció i l’administració o tenen fora la seva principal activitat? En la majoria dels casos no és així, segons ha pogut comprovar l’ARA visitant presencialment les seus socials d’aquestes empreses a Madrid. Moltes de les companyies es van limitar a inscriure el domicili social a la capital espanyola o a d’altres ciutats sense fer cap trasllat de  directius. Hi ha empreses que gaudeixen de grans edificis a Madrid (com pot ser el cas de Catalana Occident o Planeta) i d’altres que tenen gran part del seu negoci a la capital espanyola (com el cas de Colonial), però la majoria d’empreses, amb seus enormes i milers de treballadors a Catalunya, han llogat una oficina o un pis a Madrid de petites dimensions per establir-hi la nova seu social. 
En altres casos, s’ha utilitzat com a domicili social la seu d’una filial o d’una delegació on, com a molt, hi treballen algunes persones. Tota una ficció, tenint en compte que són companyies que facturen més de 500 milions d’euros anuals. Es tracta d’empreses com Ciments Molins, eDreams, Hotusa, Indukern o Torraspapel, entre d’altres. En alguns casos, fins i tot, el nou domicili social és en realitat un bufet d’advocats, o una simple assessoria que ha cedit la seva adreça. En aquest reportatge podeu trobar-hi els exemples.
“Si ets una empresa gran, no pots canviar el domicili social on únicament hi tens una oficina i no hi tens ningú treballant. Ha de ser una mudança real”, explica Lourdes Amigó de Bonet, advocada del bufet Roca Junyent. Moltes empreses, davant dels possibles problemes legals, celebren les reunions del consell d’administració i les juntes d’accionistes a la ciutat on tenen la seu social (en alguns casos, han de fer-la en un lloc diferent perquè a on hi tenen el domicili social no hi caben). Els directius viatgen a Madrid des de Barcelona només per celebrar la reunió.

Llei sense sancions

Segons els experts, tot i que això sigui un frau de llei, les empreses no poden ser sancionades perquè ningú en surt perjudicat. Hi ha una mena de buit legal. Només els socis o accionistes podrien impugnar l’acord pel qual una empresa va decidir traslladar la seu fora de Catalunya. “Si els socis no impugnen la decisió del consell d’administració, que són els únics perjudicats legalment pel canvi de seu social, no hi ha manera d’evitar-ho”, explica Llebot.
També Amigó de Bonet apunta en la mateixa direcció: “Si hi ha empreses que han traslladat la seu social però mantenen l’activitat i l’administració a Catalunya, això no seria legal, però és molt difícil de sancionar perquè la llei de societats de capital no preveu sancions”. La qüestió del trasllat de seus és espinosa. Com a prova: alguns dels despatxos d’advocats a qui l’ARA ha consultat per aquest reportatge han declinat oferir el seu punt de vista jurídic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada