el Barça orquestra

No se si tu seras del Barça. Ja s'en ocupara el pare. L'avi era del espanyol, em sabia l'equip i tot, Vicente, Argiles, Bartoli. Dauder, Sastre, Mauri,... fins que l'avi Jaume em va dir que jo fes el que volgues pero que tothom que conexia era del Barça. I vaig canviar l'alineacio. Ramallets, Olivella, Rodri, Gracia, Segarra Gensana Verges,.. Avui a Hercules a tornat a guanyar, 0-3. Es com una orquestra que de tan que afina avorreix. No sempre toquen tots pero hi son. I recuperen, Hi ha un actor principal que ara mateix crec que es el Xavi. Ell dona els peus. El Guardiola es el gran director, pero no juga. El pulmo a la gespa es el Busquets. I si el camp nou es mullat i de vespre, es el millor dels auditoris. Nomes una mica de teatre, el just, quan l'arbitre s'oblida de les targetes i que la boxa no hi cap. De fet el futbol es mes una dança, un ballet, que un munt de corredisses. Despres hi ha l'escola, de valors i de humilitat esportiva, d'orgull cule que es la Masia. I despres, la massa social, aquell cor que batega darrera un cant, un himme, unes pancartes o uns plastics de colors blaugrana lligats amb bufandes. Intensitat per arribar a ser sublims. Un guio mil vegades ensajat fins asortir a la primera. El primer toc que es qui marca i defineix l'estetica. Mola ser Messi.