les fotos

L'altre dia la Clara, comentava al face que obrint caixes de fa 10 anys havia vist una noia, ella, que no es reconexia. Aquests tenim un batibull, milers de fotografies del casament i teves, que no donem a l'abast. Son la nostre memoria del futur. El que sempre m'ha apasionat es perque en tenim unes, per exemple algunes d'un dia d'excursio o de platja o d'una cel.lebracio i no els altres millers de instants que no varem gravar o filmar. Despres hi ha un proces de seleccio natural o no, perdues, equivocs, eliminacions, trencades, i moltes menys son encara les que acaben en un marc a una tauleta de casa o una prestatgeria. Sempre m'ha sorpres aquest proces, igual que d'animals, llocs que has visitat o persones que has conegut i compartit algunes coses no hi ha cap imatge impresa. I quantes vegades, veient la foto d'un equip de futbol o d'una clase de col.legi no en reconeixes a la meitat, ni casi a tu mateix. De vegades o esbrines mes pel lloc que ocupaves, o per la roba que per la expressio o imatge. Tan mateix com et costa reconeixer amics de sempre que fa anys que no veus, en un enterrament o trobada. I encara diuen, "estas igual..."Ara mateix, si pogues, començaria a repasar tots les albums per tornar a sentir, a retrovar me, a reconeixem, a recordar....