diumenge, 2 de gener del 2011

casa

He començat l'any dormint a casa. Potser un bon senyal. L'any passat encara no t'havia conegut hores d'ara. Avui tothom diu que estas tan guapa amb la camiseta del Barça. Per aqui pendents d'on s'haura de lliurar la carta dels reis, si a la plaça, al paje, o als pastorets de la montanya. El pare no m'ha fet arribar la teva encara. Torna a ser festa perque es diumenge i es fa estrany tot tancat. Li he tingut que canviar de lloc la caseta al conillet perque amb els forats, caus que fa, s'estava enfonsan. Ahir varem tenir una sobre taula llarga i agradable, tot i que hi havia nois joves, parlant dels que no hi podien ser i del vostre futur, que ja es tambe el nostre. Avui hi ha partit. Amb el Llevant. Se que ens fara mandra baixar a la penya, tot i la il.lusio que m'ha fet que la Rosa s'en hagi fet socia per poder venir hi. Com fa ella tot i l'admiro, sense deure res a ningu. Ahir era 1-1--2011, no se si vol dir res. Aquest sera un any sense diners, pero tambe sense fum. He sommiat que un bon amic em venia a buscar per anar a dinar, encara que sera l'any de les dones. Mira sino aquesta xiqueta, la Laia Sanz, 10 vegades campiona del mon de trial, que amb 20 i pocs anys afronta la dura i potser inutil, prova del Dakar. Nom arab que es corre a l'Argentina i Xile per la por als intransigents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada