els dilluns no hi ha peix

No hi han bones noticies. La mes maca es la que em ve del Canada a no se quin indret i que em diu que fa tan fred, que els nens tiren aigua calenta al aire i es converteix en glaçons. I seguim pujant el gener, la costa en diuen. Cada any es igual i mai pitjor del tot. Deia un filosof del XVIII que sempre havia patit massa pel que mai havia passat. Les previsions economiques son fosques i ja firmariem que nomes fossin dolentes. Una part de la vida sempre esta menaçant. Que si quan deixis el parvulari, que els primers anys de primaria, que la lluita dels pares amb l'adolescencia, el perill de la universitat, la feina que tindres per anar a viure sola, ja no et dic si esperes tenir un nen petit, les malalties, les lavadores, anar a comprar, les parelles, els conflictes sentimentals, i per acabar d'adobar aquesta vida, es veu que terrible, ja t'amenacen amb que faras de cangur dels teus nets quan en tinguis. Res mes lluny de la realitat feliç. Si el dilluns no hi ha peix es perque els pescadors i ses barques no han surtit a la mar. Tu no deixis de sortir mai. Aixo si, si pots, fes ho amb la mar plana, quan es veu el fons i els sol escalfa la coberta. Sentiras a traves de les veles que tot es bo i que despres de l'horitzo que veus, ni ha un altre.