diumenge, 9 de gener del 2011

el tdt

Ahir s'em va espatllar aquest receptor de tele digital, dels canals que encara no son de pagament. No se si el pare et deixa ja veure alguns dibuixos ni quins, o si et posa pelis tipus les 3 bessones. Igual a tu no t'agrada gaire. Ahir a l'avi uns amics em van regalar una versio catalana antiga del Ulises de James Joyce. Jo la tenia en castella i em va fer molta il.lusio. Deia lo de la tele perque hi han unes families que es dediquen a veure la tele i contestar quan els pregunten que estaven veient.I diuen la veritat. Son 530 cases amb 1356 persones. Nomes reben algun detall per la llar i d'ells depen en el fons el temut share que es carrega programacions per bones que siguin. L'avi, ahir va plorar molt llegint el diari. Era una entrevista a Marius Serra que fa els mots encreuats de la Vanguardia. Tenia un nen de 9 anys, el Llullu, sobre que ha escrit un llibre, amb diferentes paralisis cerebrals i que titulava Quiet. Ara ha explicat que l'any passat s'el hi va morir mentre esmorçava en una bar. Quan li van dir a la seva germana, que s'el estimava molt i amb qui tenia una especial comunicacio, la nena per superar el moment va dir si podia acabar d'esmorçar. Ara com diu ell, a la familia tot es molt mes facil, pero tot es una merda sense ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada